PROJECTE

I. INTRODUCCIÓ

El desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació exerceix uns efectes de canvi profund en tots els àmbits de la societat: les relacions interpersonals, el món laboral, l’oci, els mitjans de comunicació, els tràmits administratius... moltes de les activitats quotidianes s’estan transformant constantment sota els efectes de l’evolució de les tecnologies.  Actualment són imprescindibles coneixements bàsics dels nous mitjans de tractament de la informació per a tenir accés als nous llenguatges caracteritzats per l'hipertext, la interactivitat, la participació i la presa de decisions, si no volem que en un futur proper s'accentuïn les diferències socials i econòmiques entre la població, augmentant el risc de fractura digital. Si fins fa poc temps es parlava d’analfabetisme funcional, avui dia s'imposa una nova definició, la d'analfabets/es digitals o tecnològics, per a designar les persones que no estan capacitades per a desenvolupar-se de manera autònoma en la societat de la informació amb l'ús de les tecnologies digitals.

A mesura que la difusió de nous aparells es fa més extensa i un nombre més elevat de persones hi té accés, es generalitza l'ús d'instruments que sovint faciliten l'execució de tasques fins ara més feixugues. En el camp de les comunicacions és on els nous hàbits tenen una repercussió més gran. La telefonia mòbil, la televisió digital i la xarxa Internet han obert expectatives que fins fa pocs anys eren pràcticament impensables  i dia a dia es veu l’evolució d’aparells que es fan més assequibles i multipliquen les prestacions. Un exemple prou il·lustratiu és el món de la imatge, amb l’increment vertiginós de noves eines que permeten obtenir i manipular tota mena d’objectes gràfics. O el món del so digital, amb dispositius molt petits i d’una gran capacitat d’emmagatzematge, que utilitzen diàriament molts nois i noies adolescents. A més, actualment Internet s'ha convertit en un espai on, mitjançant eines col·laboratives com els blocs, els fòrums o les wikis, tothom pot participar i cercar el seu propi espai. Les noves tecnologies estan a l'abast de tothom però no tothom ha rebut els coneixements necessaris per a utilitzar-les.[1]

Aquest projecte consisteix en dissenyar i dur a la pràctica una activitat d’ensenyament- aprenentatge significatiu a través de la utilització de les TIC amb una senyora de 70 anys resident des de fa 9 anys a la llar d’avis Torre Magret, tot i que desconeix les noves tecnologies, està molt motivada per aprendre aquests nous conceptes: Internet, navegadors, cercadors, etc; que li servirà per assolir el seu objectiu :cercar informació i així completar la seva història familiar, alhora que també li servirà per a altres situacions, ja que són aspectes que cal conèixer i que li seran funcionals per al dia a dia. Aquest projecte ha estat dissenyat exclusivament per a la senyora Cristina i amb un objectiu molt concret: cercar informació per a completar la seva història familiar.

A l’hora de plantejar aquest projecte hem tingut en compte els supòsits de Jonassen, Peck i Wilson (1999) : el coneixement es construeix; la realitat i el sentit de construcció del món es troba a la ment, per tant hi ha múltiples perspectives del món; el coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi que ens envolta; el coneixement es troba ancorat en contextos rellevants i per tant no es pot transmetre; la construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber; el significat es negocia de forma social; el significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en què vivim i les eines que utilitzem; i no tot el significat es crea de la mateixa manera.

Partint de la premissa que la tecnologia per si sola no pot canviar l’educació, sinó que prèviament hi ha d’haver un canvi per part dels educadors respecte el procés d’ensenyament i aprenentatge des d’una visió constructivista, amb aquest projecte i seguint les aportacions de David Jonassen volem presentar una activitat de resolució de problemes que confirmi la idea de construcció del coneixement amb el suport efectiu de la tecnologia per a potenciar i impulsar aprenentatges significatius.

Segons la concepció constructivista, aprenem quan som capaços de modificar els esquemes mentals que un/a té amb la incorporació de nous elements, els quals ens produeixen una reestructuració dels nostres coneixements fins arribar a consolidar-los tots en un conjunt. És a dir, generant un aprenentatge significatiu. L’aprenentatge significatiu és aquell aprenentatge que s’ha produït assimilant nous continguts després de relacionar-los amb els què un ja posseeix. És a dir, els continguts nous s’integren dins els nostres esquemes després d’una reestructuració d’aquests gràcies a les relacions que es puguem generar entre els diferents coneixements, previs i nous. Es tracta d’arribar, no pas a memoritzar bàsicament els continguts, sinó, al contrari, a entendre’ls i saber-los transmetre posteriorment amb les nostres paraules. Per això, amb la incorporació de nous continguts o coneixements, és necessària la reestructuració dels nostres esquemes mentals per tal de produir un aprenentatge real, significatiu. Cal establir una forta relació entre el què volem aprendre i els coneixements previs, relacionar-ho per tal d’aclarir conceptes. L’ aprenentatge significatiu sorgeix quan l’ aprenenta-col·laboradora, com a constructor del seu propi coneixement, relaciona els conceptes a aprendre i li dona un sentit a partir de l’ estructura conceptual que ja té. En definitiva, l’ aprenentatge significatiu es dona quan les tasques estan relaciones de manera congruent i el subjecte decideix aprendre-les.

Podem dir doncs, que el nostre cas s’orienta a l’ aprenentatge significatiu perquè compleix els següents principis en què es basa l’aprenentatge significatiu:

• És actiu, ja que  hi ha un compromís per part de l' alumna (la senyora), a realitzar un processament conscient de la informació. I és la senyora, la protagonista i actriu principal, desenvolupant la tasca de forma complerta. A més , a més, la senyora aprèn de manera activa ja que a aprèn a buscar mitjançant el buscador: google, seleccionar i tractar la informació pertinent de la seva biografia. A més a més aquesta búsqueda, selecció i tractament de la informació ho fa de forma compartida amb la Irene (companya).
• És constructiu, els estudiants construeixin el seu aprenentatge a partir de coneixements previs. En el nostre cas, a la senyora se li passa una avaluació inicial que serveix com a qüestionari inicial per tal de conèixer tant la Irene (psicòloga) com la senyora mateixa els seus coneixements previs.
• És col·laboratiu i conversacional, tot i que no s' estableixen grups degut a les característiques de la situació,però podem dir que és col·laboratiu ja que la senyora va realitzant els aprenentatges mitjançant la col·laboració de la companya Irene i alhora, amb ella dialoga i estableix un diàleg i unes relacions socials per tal de decidir les estratègies: com buscar la informació, decidir quina és la informació més rellevant per a recopilar, consensuar la tria d' imatges i informació, etc.
• És intencional, ja que hi ha la intenció activa d’ aprendre i l’ alumna té la necessitat d’ aconseguir un objectiu: de buscar informació per a poder completar la història de la seva família.

·         Està contextualitzat, ja que les activitats d’ aprenentatge estan basades en tasques significatives del món real.

·         És reflexiu, degut a que constantment està reflexionant i autoavaluant-se sobre el què ha après i sobre els processos que s’ han ficat a la pràctica.

A més a més, per a què hi hagi aprenentatge significatiu s’ ha de complir dues condicions que el nostre cas també compleix i amb la qual cosa es pot afirmar que el nostre cas s’ orienta a l’ aprenentatge significatiu:

• El contingut ha de ser potencialment significatiu, en el nostre cas ho és ja que es parteix d’ una realitat : la Cristina, la senyora, fa un parell d’anys va començar a escriure la història de la seva família en una llibreta, amb l’objectiu de fer-li arribar a una cosina  llunyana molt apreciada amb la qual no té contacte. Amb la qual cosa, l'aprenenta té la necessitat de buscar informació per a poder completar la història de la seva família i fe-.li arribar la cosina.

• L' aprenenta ha de tenir una actitud favorable per aprendre significativament, condició que també compleix el nostre cas que ja l’alumna està molt motivada.

II. DISSENY DE L’ACTIVITAT

 a) Títol de l’activitat: Com completo la història de la meva família?

 b) Descripció dels agents personals i la tecnologia mediadora

 -Descripció dels agents personals (aprenent/s i mediador/s) Es tracta d’una activitat destinada a una senyora gran de 70 anys, Cristina, que resideix des de fa 9 anys a la llar d’ avis Torre Magret, guiada per la companya Irene Comas psicòloga i animadora sociocultural de la residència que serà la mediadora.

 -Descripció de la tecnologia mediadora: S’utilitzarà un ordinador portàtil amb sistema operatiu Windows ,connexió a Internet -navegador Internet Explorer-, i a una impressora. A més a més, també es farà ús d’una presentació Power Point  per exposar els continguts a aprendre durant les diferents sessions.

 c) Descripció i característiques del problema de partença

En la societat de la informació, els mitjans que tenim al nostre abans per comunicar-nos són múltiples. Les Noves tecnologies de la informació i la comunicació fan quasi inexistents les barreres comunicatives. Per un costat, s’ amplien les eines per comunicar-nos i per l’ altre ens permeten realitzar una comunicació sincrònica (=temps) o asincrònica (no = temps). Però per això sigui una realitat cal conèixer les eines més apropiades per a cada cas i cal aprendre a utilitzar-les.

-Problema de partença: El problema de partença és aconseguir que la Cristina pugui trobar la informació que busca i que no ha trobat prèviament en bibliografia escrita, per tal que pugui completar la història de la seva família.

La Cristina fa un parell d’anys va començar a escriure la història de la seva família en una llibreta, amb l’objectiu de fer-li arribar a una cosina  llunyana molt apreciada amb la qual no té contacte. En el fil argumental d’aquesta història hi apareixen fets històrics, dates, descripcions de municipis..etc tal i com ella els recorda, però moltes vegades no n’està segura o la informació que recorda és incompleta. Quan això passa, per tal de satisfer la seva curiositat, pregunta als professionals de la residència o va al bibliobús que ve al poble cada quinze dies per agafar algun llibre o vídeo que li sembli interessant, però tot i així, sempre hi ha alguna informació que no troba o que li agradaria ampliar i això moltes la fa estar preocupada i ansiosa.

 La història que escriu a la llibreta està molt desorganitzada, bruta i de vegades és inintel·ligible.  Quan recorda algun episodi nou o té més dades sobre un fet, intenta apuntar-lo a la llibreta en el moment cronològic de la història que li pertoca, però moltes vegades es troba que no hi cap i llavors l’ha d’escriure en un full a part i grapar aquest al full de la llibreta on hauria d’estar escrit. A més, com que no és massa curosa i escriu quan li ve bé i allà on pot, els fulls de la llibreta estan plens de taques i arrugats, algunes vegades a perdut fulls i fins hi tot la llibreta. A part, degut al seu baix nivell educatiu i al seu deteriorament cognitiu, comet moltes faltes d’ortografia i errades gramaticals, això fa que alguns fragments de la història siguin inintel·ligibles, fins hi tot per ella.

-Descripció: Els problemes varien d’uns als altres per que fa a la substància ( contingut), estructura i procés. En general, per tal de classificar-los s’utilitzen  tres dimensions: estructuració, complexitat i especificitat de camp. A continuació descriurem el problema, nucli del nostre projecte, a partir d’aquests tres factors i exposarem la seva tipologia.

Estructuració: Segons Jonassen podem trobar problemes ben estructurats (escoles i universitats) i problemes mal estructurats (els que trobem en activitats diàries). En aquest cas, estem parlant d’ un problema mal estructurat ja que el que es vol aprendre serà útil per a la vida diària d’ aquesta persona, ja que aprendrà a buscar informació per altres vies que no convencionals, Internet, i això serà útil en la seva vida i també per assolir el seu objectiu: redactar la història familiar que implica recerca d’ informació. Aquest objectiu, doncs, no s’ assoleix aplicant un nombre determinat de conceptes i regles, sinó integrant diversos camps de contingut.

Grau de complexitat: Es tracta d’un problema complex, ja que hi ha diverses variables poc predictibles que actuen en el problema i nombroses interaccions entre elles. Identificar variables i el tipus de relacions que s’estableixen entre elles ens ajudarà a assolir l’objectiu de la intervenció. A més a més, és complex, ja que ens trobem amb diferents components amb els que treballar. Aquests components no són familiars per a l’ aprenent, per tant, la seva poca experiència amb les TIC fa que el procés sigui més lent d’assimilar i comprendre.

Especificitat de camp: És un problema mal estructurat i que aquest és una necessitat exposada de l’ aprenent (ja que necessita informació per redactar la seva història, i aquesta informació no l’ ha trobada en cap llibre, biblioteca, etc.). A més a més, és un problema situat per context i ben situat.

Tipologia de problema: El problema plantejat esdevindria una Actuació estratègica ja que l’activitat d’aprenentatge seria aplicar tàctiques complexes per arribar a l’ aplicació d’ estratègies en temps real, actuacions complexes mantenint la consciència situacional  i en conseqüència el criteri d’èxit seria aconseguir l’objectiu estratègic ( trobar la informació, inserir-la al document, imprimir-la...).

d) Presentació del problema als aprenents.

Com apareix a la seva vida quotidiana?

L’aprenenta té la necessitat de buscar informació per a poder completar la història de la seva família

Com es planteja a l’aprenent?

A continuació hi ha una petita seqüència de com es planteja el problema a l’ aprenenta, per veure tota la seqüència a: http://www.youtube.com/watch?v=wreLzcjOPkc

---

[1] Competències bàsiques en Tecnologies de la Informació i Comunicació Formació de Persones Adultes. Veure en: http://www.xtec.cat/fadults/recursos/didactics/informatica/Compet%E8ncies_b%E0siques.pdf

 e) Context de l’activitat. Aspectes contextuals rellevants per a l’aprenent.

Les sessions d’ aprenentatge es portaran a terme en el despatx de direcció,d’una residència/ centre de dia amb 52 residents: llar d’avis Torre Magret, situada en una petita localitat rural del Vallès Oriental de 700 habitants.

Pel que fa al seu context familiar, la senyora Cristina és vídua i sense fill, un nebot fa el paper de tutor legal.

f) Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels aprenents.

La senyora Cristina, l’ aprenenta, és una senyora de 70 anys amb un nivell educatiu baix. Mai ha utilitzat un ordinador.

§  Característiques cognitives: té dèficit d’atenció i esquizofrènia.

§  Característiques emocionals: pateix ansietat i aquesta és elevada. Actualment està bastant trista.

§  Característiques actitudinals: és una senyora participativa (tot i que actualment no s’ hi mostra gaire) i amb gran autonomia. Per aquest projecte mostra bona predisposició i està molt motivada per aprendre.

§  Característiques físiques: té un càncer de colon diagnosticat que li provoca dolor i irritabilitat

g) Competències.

Les competències associades a l’activitat que es durà a terme per a solucionar el problema de partença són les següents:

§  Competències Lingüístiques: L’aprenenta haurà de desenvolupar la capacitat per a comunicar, oralment i per escrit, el propi pensament.

§  Aprendre a aprendre: L’aprenenta ha de desenvolupar estratègies de regulació i autoregulació, per aprendre a millorar i saber comunicar el que  ha après.

§  Competència d’ autonomia i iniciativa personal.: L’aprenenta haurà d’adquirir consciència i saber aplicar un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateixa i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'elegir, de calcular riscos i d'afrontar problemes.

§  Tractament de la informació i Competència digital: L’aprenenta haurà d’adquirir i entrenar habilitats que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se

j) Seqüència d’ activitats.

§  L’ordinador:  a) Exposició de conceptes: què és un ordinador; parts principals ( Maquinari, Programari); components ( ratolí, pantalla, torre, teclat); sistema operatiu, programes, escriptori. b) Exposició i realització d’exercicis pràctics: Engegar i apagar l’ordinador; aprendre a utilitzar el ratolí; observar i descobrir els elements de l’escriptori c) Autoavaluació dels aprenentatges.

§  Internet, navegadors i cercadors :  a) Exposició de conceptes: què és Internet, per a què serveix; els navegadors; les pàgines web; els cercadors b) Exposició i realització d’exercicis pràctics: Entrar a Internet i introduir adreces de dos cercadors

§  Internet, tipus de cerca: a) Exposició de conceptes: maneres de buscar per Internet b) Exposició i realització d’exercicis pràctics: introduir l’adreça d’una pàgina web; buscar informació des d’un cercador

§  Internet, tipus de cerca II: a) Exposició de conceptes: tipus d’informació; buscar informació en forma de text i en forma d’imatge; utilitzar paraules clau. b) Exposició i realització d’exercicis pràctics: buscar informació amb cercador en format text; buscar informació amb cercador en format imatge.

k) Fonamentació  psicopedagògica del disseny.

Segons Jonassen podem trobar problemes ben estructurats (escoles i universitats) i problemes mal estructurats (els que es troben en activitats diàries). En aquest cas, estem parlant d’un problema mal estructurat ja que el que es vol aprendre serà útil per a la vida diària d’aquesta persona.
El problema és complex, ja que ens trobem amb diferents components amb els que treballar. Aquests components no són familiars per a l’aprenent, per tant, la seva inexperiència amb les TIC fa que el procés sigui més lent d’assimilar i comprendre. La intervenció que ha de servir per trobar la solució al problema es durà a terme en un àmbit educatiu no formal i que va dirigida a un subjecte que pertany a un col·lectiu (3a edat) amb característiques especials que condicionen el procés d’ensenyament- aprenentatge. Aquesta intervenció es basa en els principis de l’aprenentatge significatiu des d’una perspectiva constructivista. Així doncs, l’aprenentatge haurà de ser actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu, i alhora, mediat per les TIC.

l) Procediments i criteris d’ avaluació.

Procediments

Es portarà a terme una avaluació contínua de les diferents activitats i els diferents continguts, amb l’estructuració següent:

-Avaluació inicial. Mitjançant un qüestionari predissenyat. Aquest mateix qüestionari se li passarà a l’aprenenta en forma d’autoavaluació inicial.  

- Cada sessió tindrà la part teòrica i la part pràctica on s’avaluarà si s’ha assimilat la informació:

a)  A l’inici de cada sessió es realitzarà un recordatori de la sessió anterior.

b)   Presentació dels continguts nous.

c)    Realització de l’activitat.

d)  Autoavaluació oral de la sessió

- Avaluació final. Comprovació del nivell d’assoliment de tots els continguts i procediments, a partir de les observacions dutes a terme en les diferents sessions. Autoavaluació final de l’aprenenta a partir del qüestionari predissenyat passat a l’autoavaluació inicial.

Criteris d’Avaluació

• Explicar el concepte i la funció d’un d’Ordinador en termes generals
• Identificar els principals components d’un ordinador: ratolí, pantalla i teclat
• Explicar la funció dels principals components d’un ordinador: ratolí, pantalla i teclat.
• Utilitzar el ratolí a un nivell molt bàsic ( desplaçar-lo i prémer botó esquerre)
• Utilitzar el teclat a un nivell molt bàsic ( lletres, Espai, Enter, Supr)
• Engegar i apagar l’ordinador de forma autònoma
• Explicar el concepte i la funció d’Internet en termes generals
• Conèixer el concepte de cercador, saber quin ús se’n pot fer
• Utilitzar els passos explicats per buscar textos i imatges mitjançant un cercador
• Utilitzar els passos explicats per buscar informació a partir d’una adreça coneguda

m) Temporització.

La intervenció es durà a terme en quatre sessions de mitja hora distribuïdes en un període de dues setmanes.

1a SESSIÓ	L’ordinador: parts i components
2a SESSIÓ	Internet, navegadors i cercadors
3a SESSIÓ	Internet: tipus de cerca: a) mitjançant adreça de pàgina web, b) mitjançant cercador
4a SESSIÓ	Internet :cerca d’informació en text i imatge mitjançant adreça de pàgina web i cercador.