AUTOAVALUACIÓ DEL PROJECTE I L' ASSIGNATURA

AUTOAVALUACIÓ

Autoavaluació de l’ activitat:

Ha estat una experiència diferent i enriquidora, tant per la meva companya com per a mi, diferent per a mi, ja que jo com a docent mai havia elaborat un disseny per a una senyora gran,i tampoc he pogut portar a terme la implementació del projecte amb la qual cosa no he experimentat en primera persona una part important de procés.Tot i així, a partir dels resums de les sessions, m’ he pogut fer una idea el més detallada possible del que succeïa a les diferents sessions: dificultats detectades, aprenentatges assolits, factors inesperats que han condicionat el procés de E-A... etc.

Valoro molt positivament el disseny de l’ activitat que hem realitzat; com també ha estat positiu per l’ aprenenta ja que s’ ha mostrat activa i participativa. S’ha procurat que fos un projecte útil i coherent per a l’ aprenenta i alhora significatiu. La presència de les TIC al llarg del projecte han estat imprescindible per tal que els objectius marcats es poguessin dur a terme, alhora que han sigut eines mediadores de l’ aprenentatge. L’ objectiu que es pretenia era aconseguir un aprenentatge significatiu, que és aquell aprenentatge que s’ha produït assimilant nous continguts després de relacionar-los amb els què un ja posseeix. És a dir, els continguts nous s’integren dins els nostres esquemes després d’una reestructuració d’aquests gràcies a les relacions que es puguem generar entre els diferents coneixements, previs i nous.

Es tracta d’arribar, no pas a memoritzar bàsicament els continguts, sinó, al contrari, a entendre’ls i saber-los transmetre posteriorment amb les nostres paraules. Per això, amb la incorporació de nous continguts o coneixements, és necessària la reestructuració dels nostres esquemes mentals per tal de produir un aprenentatge real, significatiu. Cal establir una forta relació entre el què volem aprendre i els coneixements previs, relacionar-ho per tal d’aclarir conceptes. S’ ha partit d’ un problema significatiu i motivador ,on la senyora ha estat protagonista del seu propi aprenentatge, amb la qual cosa ha estat molt receptiva i participativa. Durant l’ activitat s’ ha respectat el ritme i les necessitats de la senyora ja que el procés és lent d’ assimilar i comprendre, un exemple d’ això, seria en l’ autoavaluació inicial, aquésta es va fer oralment per tal de facilitar.ne la comprensió.... En aquest procés d’ ensenyament aprenentatge la meva companya que feia les funcions de docent, guiava i orientava l’ aprenentatge de la senyora. És a dir, feia de mediadora en les situacions d’ aprenentatge. Considero que el disseny de l’ activitat ha estat força engrescador i significatiu per l’ aprenenta, ja que com s’ ha dit anteriorment es partia d’ un problema significatiu per a ella. L’ avaluació del procés d’ aprenentatge de l’ alumna està fomentada sobretot amb l’ observació i la verbalització (autoavaluació) al final de cada sessió del què havia pres, com ho havia fet i de les dificultats que havia trobat, ja que ens interessa que l’ aprenenta sigui conscient del seu propi aprenentatge i del seu procés seguit, només així es podrà posar a la pràctica en altres contextos. Tot i que també hi ha hagut una avaluació inicial per a saber els seus coneixements previs i saber d’ on partíem, i una avaluació final. És cert, que durant l’ activitat hi ha hagut alguns moments més feixucs que altres, ja que han sorgit fets inesperats, però són aspectes que cal provar per tenir en compte i rectificar en futures ocasions.  Aquests fets han obligat a modificar i flexibilitzar el disseny de l’ activitat pel que fa a continguts i temporització . Per altra banda, durant l’ explicació del projecte, he i hem utilitzat diferents conceptes vinculats a l’ aprenentatge a partir de problemes, corresponents al mòdul 2 de l’ assignatura. La qual cosa, significa que personalment també hi ha hagut una construcció de coneixement i de model mental.

Pel que fa a la descripció del procés considero que ha estat bona en totes les parts excepte en el fet d’ il.lustrar amb alguna prova documental de com es portava per exemple les sessions, tot i que s’ ha il.lustrat amb els powers points adjuntats a l’ annex. No s’ ha pogut aportar aquestes proves perquè es veu que les sessions s’ allargaven i la senyora acabava molt cansada i la mateixa persona que portava la implementació del projecte era la què havia de fer les fotos o gravacions, amb la qual cosa es tallava l’ exercici o explicació i finalment va optar per no fer.les. Aquesta activitat 2.3 m’ ha permès donar.me compte que és necessari una bona i objectiva avaluació del disseny per tal de millorar les accions i veure en que han fallat o quins han estat els punts forts. En el meu cas s’ha tingut en compte aquests punts: disseny:l'avaluació de la recollida d'informació per determinar el problema, la manera en que es planteja als infants com treballarem les solucions al problema, concretem els elements que usarem, els recuros emprats, etc,;densenvolupament, implementació i avaluació. El disseny inicial reflectit en la fitxa anat sofrint canvis a mesura que anava avançant el projecte. Els objectius, els continguts, la seqüència d’activitats, els procediments i criteris d’avaluació, així com la temporització, s’han anat revisant i modificant al anar prenent  consciència de les característiques de l’aprenenta i valorar els seus coneixements previs en relació a l’ús de l’ordinador i Internet. A més, la lectura de bibliografia relacionada amb el tema, també a contribuït a acabar d’adequar i perfilar aquests punts del disseny. Pel que fa al desenvolupament, hem buscat més bibliografia relacionada amb els contingut de l’activitat a desenvolupar. Això ens ha permès millorar el grau de concreció dels continguts a ensenyar, especificats en el disseny, i a la vegada, adequar objectius i criteris d’avaluació i estructurar les sessions. En aquesta fase del projecte és on es decideix realitzar una presentació Power Point dels continguts conceptuals i procedimentals a aprendre. La presentació fa la funció de guia de les sessions, ja que organitza el contingut, i a més és un suport visual que permet captar millor l’atenció de l’aprenenta i li facilita l’adquisició dels aprenentatges; respecte a la Implementació, només l’ha pogut realitzar la meva company, i jo no però, tot i així, a partir dels resums de les sessions, s’ha aconseguit que el membre que no ha participat es fes una idea el més detallada possible del que succeïa a les diferents sessions: dificultats detectades, aprenentatges assolits, factors inesperats que han condicionat el procés de E-A... etc. A més a més, en el transcurs de les diferents sessions han anat sorgint fets inesperats que han obligat a modificar i flexibilitzar el disseny de l’activitat, pel que fa a continguts i temporització; finalment pel que fa a l’ avaluació, si haguéssim utilitzat una miniprova final escrita o tipus test per avaluar l’adquisició dels aprenentatges, aquests haurien quedat més objectivats, ja que es podria veure clarament si l’aprenenta sap definir determinats conceptes o pot enumerar els diferents passos procedimentals a seguir. Aquest procediment es podia haver utilitzat per avaluar els continguts conceptuals que integraven l’activitat, però no s’ha fet per dos motius: 1) considerem que en aquesta activitat els continguts procedimentals i actitudinals s’anteposen als conceptuals, i 2) el nivell de comprensió lectora i d’expressió escrita de l’aprenenta és baix.

Aquest projecte final ha estat una recopilació del treball donant significativitat a tota l’ assignatura. He pogut concretar idees, conceptes i conèixer com les NTIC ens ajuden a resoldre problemes, com podem emprar.les per adquirir aprenentatges, reflexionar o inclús ajudar.nos en la nostra tasca diària. Finalment, m’ ha ajudat a pensar que la concepció de la Tecnologia Educativa suposa que les TIC no són mers transmissors d’ informació i que el seu impacte dependrà de les relacions que s’ estableixen amb totes les variables de l’ acció formativa i que es desenvolupen dins d’ un context concret i complex. Per tant, per acabar dir que des de el treball com a psicopedagoga es pot evidenciar que les TIC poden ajudar a crear noves formes i estratègies d’ aprendre.

He pogut confirmar una vegada més la importància que té el fet de plantejar  i dissenyar les activitats d’ensenyament-aprenentatge des del paradigma constructivista on hi hagi un aprenentatge significatiu i una construcció o modificació dels coneixements constant. El model d’activitat que hem  plantejat respon a un model basat  en la teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu (constructivisme) i parteix dels supòsits que proposa Jonassen, Peck i Wilson (1999):El coneixement es construeix,;la realitat es troba a la ment; existeixen múltiples perspectives del món; el coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb l'entorn en el que ens desenvolupen;e l coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants; el coneixement no es pot transmetre; la construcció del coneixement s'estimula per necessitat i desig de saber;a prendre és un procés de construcció de significats negociats, dialogats, compartits; el significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en els quals vivim i les eines que utilitzem; no tots els significats es creen de la mateixa manera.

Cal mencionar el treball en parella amb qui he compartit una wiki, mapa, etc, que m’ha ajudat molt a compartir dubtes, incerteses i contrastar opinions, és a dir, valoro molt positivament el treball en equip tant a nivell d’organització i distribució de feines com de desenvolupament de les activitats a on es poden realçar les fortaleses de cada persona i obtenir d’aquesta manera millors resultats. Al igual que aquestes tecnologies col.laboratives m’ han ajudat en el meu procès d’ aprenentatge, així per exemple el cmaptools m’ ha permès elaborar el mapa conceptual aportant coherència als conceptes treballats durant al llarg de l’ assignatura, i amb el seu ús s’ aconsegueix la connexió necessària d’ informació per a formar estructures de coneixement apreses de manera significativa.

Finalment dir, que l’ aprenentatge és un procés que pot i ha de durar tota la vida. Per això és necessari que contínuament revisem els nostres models mentals per incorporar nous coneixements o bé per crear noves estructures conceptuals (canvi conceptual). Com a psicopedagogs futurs o educadors, hem d’ ajudar i guiar als nostres alumnes a que siguin capaços de crear les seves pròpies estructures de coneixement i poder anant ampliant.les. Per aquest motiu hi ha que facilitar activitats que propiciïn el canvi conceptual. Pel que fa a la nota que em ficaria en aquesta activitat seria una A positiva ja que tot i que no he pogut portar a terme físicament el projecte, la meva implicació i el meu interès ha estat extrema i a més a més el meu projecte reflecteix els objectius que havien d’ assolir.se en aquesta activitat.

Seguiment de l’ avaluació continuada global:

Al llarg de tota l’ assignatura, a través de les diferents activitats que hem anat realitzar, he anat ampliat, construint i transformant el meu coneixement, és a dir, s’ ha anat produint en mi un canvi conceptual en relació a les noves tecnologies, i ha hagut un canvi en els meus esquemes mentals mitjançant reestructuració, acomodació i assimilació de nous continguts.

Segons la concepció constructivista, aprenem quan som capaços de modificar els esquemes mentals que un/a té amb la incorporació de nous elements, els quals ens produeixen una reestructuració dels nostres coneixements fins arribar a consolidar-los tots en un conjunt. És a dir, generant un aprenentatge significatiu. L’aprenentatge significatiu és aquell aprenentatge que s’ha produït assimilant nous continguts després de relacionar-los amb els què un ja posseeix. En el meu cas, els continguts nous que he aprés els he anat integrant dins els meus esquemes després d’una reestructuració d’aquests gràcies a les relacions que  s’ han pogut generar entre els diferents coneixements, previs i nous.  Si comparem les primeres PACs amb les seves respectives activitats:informe de síntesis, els diferents mapes conceptuals que hem anat creant al llarg de les diferents activitats, l’ avaluació inicial, a les preguntes que se’ ns va formular al seu dia, considero que la meva postura ha evolucionat notablement i queda clar que el meu model mental ha crescut en nombre de conceptes, d’ idees, de les relacions que s’ estableixen entre ells, la qual cosa comporta una reestructuració per tal d’ encaixar aquests nous conceptes i relacions dins de l’ esquema mental de cadascú, per tant, ha hagut canvi conceptual. Aqueta reestructuració conceptual ha suposat en definitiva un aprenentatge significatiu amb l’ ús de les noves eines tecnològiques, així com un canvi en les relacions entre conceptes. Amb la qual cosa, el meu aprenentatge al llarg de l’ assignatura ha estat significatiu ja que s’ ha basat en els principis que aquest postula:

Actiu, perquè m’ he compromès junt amb els meus companys en el procés d’ aprenentatge en un processament conscient de la informació que se’ ns ha proporcionat i que hem buscat.

Ha estat un aprenentatge col.laboratiu, en un ambient de treball cooperatiu i gràcies a les contribucions i participacions de tots els que formen part de l’ assignatura, incloent la consultora. La gent s’ unia per procurar l’ avenç de tots plegats.

Constructiu, perque poc a poc he anat adaptant la nova informació al coneixement previ que tenia, modificant així els meus esquemes conceptuals per donar sentit als nous conceptes.

 M’ he sentit en tot moment protagonista dels meus aprenentatges en aquest procés constructiu. He realitzat un aprenentatge intencional i conversacional, ja que hi havia un interès per aprendre, una intenció d’ aprendre i que s’ ha desenvolupat mitjançant un context de comunicació i intercanvi (per exemple el fòrum); contextualitzat, ja que les activitats proposades han estat situades en tasques significatives del món real; reflexiu, he reflexionat sobre allò après, juntament amb el procés i les decisions preses; després de cada PAC, califa fer un exercici metacognitiu d’ autoavalució i presa de consciència del procés realitzat.

Vull dir també, que a l’ inici de l’ assignatura, amb la realització de l’ avaluació inicial, la majoria d’ idees i conceptes que tenia referent a la corrent de CTS i les TE eren escassos i estaven basats en la meva pròpia experiència i de la formació prèvia d’ un curs a l’ estiu passat , però mai, excepte al curset,i ara molt més amb aquesta assignatura, m’ havia parat a pensar i reflexionar sobre la relació que podia tenir la ciència, la tecnologia i la societat i com aquests podien influir en els processos educatius. Amb la realització de la PAC1 vaig tenir l’ oportunitat de poder entrar en l’ adquisició de nous conceptes i relacions, que fins al moment no tenia o gairebé no tenia. Això em va portar a endreçar aquells coneixements previs que tenia jo sobre el tema, i anar.los interrelacionant amb els nous conceptes que anava adquirint. Al final de la PAC1 ja tenia un bon coneixement de com la CTS potencia la idea de que la ciència i la tecnologia necessiten una de l’ altra per a poder aconseguir avenços i que aquestes actuen en una societat en concret, fruit d’ unes demandes. Per tant, des de l’ àmbit educatiu, context on es prepara l’ individu per ser competent en una societat on la ciència i la tecnologia hi tenen un gran paper, cal donar una gran importància a la tecnologia educativa. Per tal de que les TE pugui ser significatives en l’ aprenentatge, cal que el disseny de les activitats (situacions d’e-a)sigui basat en l’ aprenentatge constructiu, on el propi aprenent és el protagonista del seu aprenentatge, a partir del context social i personal que viu. En la PAC2, després d’ haver assolir i reestructurat els coneixements que tenia, basats sobretot en la informació teòrica llegida, i en el debat realitzat amb els companys per reflexionar entorn la CTS , vaig poder aplicar, a la pràctica, aquestes coneixements en un primer moment analitzant pràctiques educatives properes a mi, que estiguessin fonamentades en l’ aprenentatge significatiu i compartint.les segons l’ estructura de la modelació d’ històries, i posteriorment planificant una activitat d’ aprenentatge significatiu, on hi ha una resolució de problemes i que es faci ús de les TIC com a eina de treball. En general, després d’ haver realitzat totes les PAC podria concloure que tal i com he esmentat anteriorment, que he realitzat un aprenentatge significatiu: he partit d’ uns coneixements previs, he adquirit nous coneixements que finalment els he aplicat per consolidar allò après.

Aquesta assignatura m’ ha ensenyat el meu punt de partida amb la Pac inicial, la qual em va servir per assentar les bases del meu aprenentatge significatiu.

En aquest sentit, partia d’ un quasi total desconeixement sobre la relació CTS, el determinisme tecnològic i social, la Tecnologia Educativa, els mites que la condicionen, les teories que la fonamenten, etc.. ; que comparant.t’ho amb el meu punt de partida, es van produir els desequilibris necessaris per assimilar els nous coneixements. Cal dir que tot aquest procés l’ he pogut realitzar a partir del meu propi estudi, la recerca d’ informació i els exemples i intervencions dels meus companys, gràcies als quals he anat reflexionant sobre les pròpies idees i afermant els nous plantejaments, fet que no ho hauria aconseguit si no hi hagués hagut intercanvi d’ informació.

Una eina de construcció per excel.lència que he descobert ha estat el programa Cmap i els mapes de conceptes, ja que simplifiquen i ajuden a fer més entenedor el temari, ajuden a memoritzar i concretar. El mapa conceptual és un òptim instrument en l’ aprenentatge per aclarir, definir i delimitar, per exemple, a l’ inici d’ una experiència d’ aprenentatge els conceptes i les seves relacions; així l’ alumnat sap des de l’ inici el què ha d’ aprendre. També és molt útil durant i després de l’ experiència d’ aprenentatge. D’ aquesta manera es potencia l’ aprenentatge de manera no arbitrària i connectada. Els mapes conceptuals aporten coherència als conceptes treballats i amb el seu ús s’ aconsegueix la connexió necessària d’ informació per a formar estructures de coneixement apreses de manera significativa.

Altres aprenentatges molt interessants i que m’ han agradat, han estat les exposicicions en els debats a partir del model argumentatiu de Toulmin tot i que al principi em vas costar però després em vaig saber defensar, i l’ aprenentatge d’ experiències a partir dels casos KITE. Els casos KITE, així com els casos dels meus compays, són pautes d’acció concretes que, al fer.se públics els seus processos de decisió i valoració, poden aprofitar-se com una forma d’aprenentatge.

Són models de pensament i acció que expliciten QUÈ, COM, i PERQUÈ d’allò que fan. D’aquesta manera, els estudiants poden impulsar el canvi conceptual construint models a partir de les experiències dels altres. Això, produeix el desequilibri necessari per elaborar els aprenentatges significatius a partir de les relacions que formem entre els  nous continguts i allò que ja sabem.

La base de dades KITE representa un suport excel·lent per a qualsevol  professional de l’educació, ja que aporta gran quantitat d’informació útil per millorar la resolució de problemes complexos que ens poden succeir.

Per tant, puc concloure que s’ha produït un canvi conceptual pel que fa als continguts o creences que tenia abans d’iniciar l’assignatura amb els actuals. Al llarg d’aquests mesos les estructures mentals s’han modificat i les concepcions no són creences sinó que estan justificades i fonamentades de forma empírica.

Ha estat un aprenentatge significatiu perquè hi ha hagut una reestructuració dels models conceptuals. Ha canviat la manera que tenia d’entendre els conceptes. La concepció és diferent. El compromís cognitiu i metacognitiu, la intencionalitat per aprendre sobre aquest tema, ha obligat a reestructurar el coneixement que tenia a partir de l’anàlisi i de la síntesi de tota la informació que he adquirit. La tecnologia ha estat un element imprescindible en aquest aprenentatge, ja que no ha estat un aprenentatge solitari sinó fruit de la reflexió i de compartir històries i experiències.

La tecnologia informàtica ha permès crear una xarxa de coneixements i experiències molt àmplia en què no existien les barreres espacials ni temporals per a relacionar-nos entre nosaltres. La relació virtual amb els companys, el taulers, el fòrum, la bústia de correu, els espais de grup, etc. són els elements clau que permeten que aquest aprenentatge sigui possible.Ha estat una assignatura molt intensa, en la que en pocs mesos, hi ha una gran quantitat d’informació que cal anar integrant i assimilant. Però després del gran esforç fet, veus que realment s’ha produït aprenentatge. Un aprenentatge que em permet aplicar a la vida quotidiana. Un aprenentatge teòric però fàcilment aplicable a la pràctica a l’hora d’integrar les TIC a l’aula. Al mateix temps he après nous recursos que ajuden i agilitzen aquesta construcció de coneixements com ara: els mapes conceptuals, treballar amb una web (wiki),etc.

Per a finalitzar dir que com a futura psicopedagoga aquesta assignatura m’ ha ajudat a ser més crítica, a no quedar.me amb la part superficial, mirà més enllà, buscant els punts forts i febles, fent.me adonar que no només a través de l’ explicació o la part més instructiva de l’ educació els alumnes o d’ altres persones aprenen, sinó que a vegades a través d’ un bon recurs multimèdia ens pot ajudar molt més i poden aconseguir que els alumnes o altres persones siguin més autònomes i es facin responsables del seu aprenentatge i creixement personal. Per tant, les NTIC poden potenciar el disseny, l’ anàlisi,l’aplicació i l’ avaluació de situacions que promouen la construcció d’ aprenentatge significatiu però dependrà de l’ ús que se’ n faci d’ elles i en quins contextos es presentin per tal d’ afavorir aquest aprenentatge, amb la qual cosa la gent aprèn millor quan es troba davant d’ un problema significatiu que doni sentit a les activitats, per tant, s’ ha de partir d’ un problema que sigui significatiu per a l’aprenent o aprenents.

I que a l’ hora de programar activitats d’E-A s’ha de tenir en compte TOT: els subjectes a qui va dirigida les activitats, les característiques cognitives,emocionals ...dels subjectes, el context, etc per tal de donar una resposta adeqüada i que l’ aprenentatge que facin sigui significatiu i poder adaptar les activitats que realitzin.

Dir també que la Tecnologia és un instrument de suport a la construcció de coneixement, així com un vehicle per accedir a la informació i per comparar creences, perspectives i arguments amb els altres i dels altres. És un context que facilita l’aprenentatge a través de l’acció, la simulació i la representació de situacions pròpies del món real. També, és un mitjà d’interacció social que facilita l’aprenentatge a través del diàleg, la col·laboració i la construcció de consens entre els membres d’una comunitat. I,finalment, és un “partner” intel·lectual que ajuda al discent a articular i representar el que sap, el que ha après i la manera com ho ha après.

També voldria dir que aquesta assignatura m’ ha permès reflexionar sobre el plantejament de la meva tasca professional tant actual com futura i sobre el paper que cal donar a les TIC en el context d’ aquesta tasca. I puc assegurar, que aquest procés de reflexió encara continuarà tot i haver finalitzat l’ assignatura.

Per acabar l’ assignatura, basant.me en les qualificacions anteriors de les altres miniactivitats: miniactivitat 1.5 Debat: A, miniactivitat 1.3: B, Pac1: B; miniactivitat 2.1: A, i l’ autoavaluació meva de l’ activitat 2.3: A positiva, em valoraria amb una A tant la PAC2 ,com la nota final de l’ assignatura, per l’ argument explicitat en línees anteriors (canvis conceptuals, aprenentatge significatiu, etc) i perque considero que he fet un treball constant, amb molt d’ esforç i implicació per la meva part, on hi ha hagut un aprenentatge significatiu, on la meva aportació a l’ aula ha estat positiva, ja que he seguit les aportacions dels companys, he ajudat sempre que he pogut quan hi ha hagut algun dubte, he comunicat si ha hagut algun canvi en el meu blog i l’ he fet servir (el blog) com a portafoli d’ avaluació continuada de competències, he aportat recursos, sempre he entregar les activitats en la data establerta, etc i considero que he assolit els objectius plasmats al pla docent de l’ assignatura.