MOSTRA DOCUMENTAL

A continuació hi ha una petita seqüència de com es planteja el problema a l’ aprenenta, per veure tota la seqüència a: http://www.youtube.com/watch?v=wreLzcjOPkc

PROJECTE

I. INTRODUCCIÓ

El desenvolupament de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació exerceix uns efectes de canvi profund en tots els àmbits de la societat: les relacions interpersonals, el món laboral, l’oci, els mitjans de comunicació, els tràmits administratius... moltes de les activitats quotidianes s’estan transformant constantment sota els efectes de l’evolució de les tecnologies.  Actualment són imprescindibles coneixements bàsics dels nous mitjans de tractament de la informació per a tenir accés als nous llenguatges caracteritzats per l'hipertext, la interactivitat, la participació i la presa de decisions, si no volem que en un futur proper s'accentuïn les diferències socials i econòmiques entre la població, augmentant el risc de fractura digital. Si fins fa poc temps es parlava d’analfabetisme funcional, avui dia s'imposa una nova definició, la d'analfabets/es digitals o tecnològics, per a designar les persones que no estan capacitades per a desenvolupar-se de manera autònoma en la societat de la informació amb l'ús de les tecnologies digitals.

A mesura que la difusió de nous aparells es fa més extensa i un nombre més elevat de persones hi té accés, es generalitza l'ús d'instruments que sovint faciliten l'execució de tasques fins ara més feixugues. En el camp de les comunicacions és on els nous hàbits tenen una repercussió més gran. La telefonia mòbil, la televisió digital i la xarxa Internet han obert expectatives que fins fa pocs anys eren pràcticament impensables  i dia a dia es veu l’evolució d’aparells que es fan més assequibles i multipliquen les prestacions. Un exemple prou il·lustratiu és el món de la imatge, amb l’increment vertiginós de noves eines que permeten obtenir i manipular tota mena d’objectes gràfics. O el món del so digital, amb dispositius molt petits i d’una gran capacitat d’emmagatzematge, que utilitzen diàriament molts nois i noies adolescents. A més, actualment Internet s'ha convertit en un espai on, mitjançant eines col·laboratives com els blocs, els fòrums o les wikis, tothom pot participar i cercar el seu propi espai. Les noves tecnologies estan a l'abast de tothom però no tothom ha rebut els coneixements necessaris per a utilitzar-les.[1]

Aquest projecte consisteix en dissenyar i dur a la pràctica una activitat d’ensenyament- aprenentatge significatiu a través de la utilització de les TIC amb una senyora de 70 anys resident des de fa 9 anys a la llar d’avis Torre Magret, tot i que desconeix les noves tecnologies, està molt motivada per aprendre aquests nous conceptes: Internet, navegadors, cercadors, etc; que li servirà per assolir el seu objectiu :cercar informació i així completar la seva història familiar, alhora que també li servirà per a altres situacions, ja que són aspectes que cal conèixer i que li seran funcionals per al dia a dia. Aquest projecte ha estat dissenyat exclusivament per a la senyora Cristina i amb un objectiu molt concret: cercar informació per a completar la seva història familiar.

A l’hora de plantejar aquest projecte hem tingut en compte els supòsits de Jonassen, Peck i Wilson (1999) : el coneixement es construeix; la realitat i el sentit de construcció del món es troba a la ment, per tant hi ha múltiples perspectives del món; el coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb el medi que ens envolta; el coneixement es troba ancorat en contextos rellevants i per tant no es pot transmetre; la construcció del coneixement s’estimula per una qüestió de necessitat o desig de saber; el significat es negocia de forma social; el significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en què vivim i les eines que utilitzem; i no tot el significat es crea de la mateixa manera.

Partint de la premissa que la tecnologia per si sola no pot canviar l’educació, sinó que prèviament hi ha d’haver un canvi per part dels educadors respecte el procés d’ensenyament i aprenentatge des d’una visió constructivista, amb aquest projecte i seguint les aportacions de David Jonassen volem presentar una activitat de resolució de problemes que confirmi la idea de construcció del coneixement amb el suport efectiu de la tecnologia per a potenciar i impulsar aprenentatges significatius.

Segons la concepció constructivista, aprenem quan som capaços de modificar els esquemes mentals que un/a té amb la incorporació de nous elements, els quals ens produeixen una reestructuració dels nostres coneixements fins arribar a consolidar-los tots en un conjunt. És a dir, generant un aprenentatge significatiu. L’aprenentatge significatiu és aquell aprenentatge que s’ha produït assimilant nous continguts després de relacionar-los amb els què un ja posseeix. És a dir, els continguts nous s’integren dins els nostres esquemes després d’una reestructuració d’aquests gràcies a les relacions que es puguem generar entre els diferents coneixements, previs i nous. Es tracta d’arribar, no pas a memoritzar bàsicament els continguts, sinó, al contrari, a entendre’ls i saber-los transmetre posteriorment amb les nostres paraules. Per això, amb la incorporació de nous continguts o coneixements, és necessària la reestructuració dels nostres esquemes mentals per tal de produir un aprenentatge real, significatiu. Cal establir una forta relació entre el què volem aprendre i els coneixements previs, relacionar-ho per tal d’aclarir conceptes. L’ aprenentatge significatiu sorgeix quan l’ aprenenta-col·laboradora, com a constructor del seu propi coneixement, relaciona els conceptes a aprendre i li dona un sentit a partir de l’ estructura conceptual que ja té. En definitiva, l’ aprenentatge significatiu es dona quan les tasques estan relaciones de manera congruent i el subjecte decideix aprendre-les.

Podem dir doncs, que el nostre cas s’orienta a l’ aprenentatge significatiu perquè compleix els següents principis en què es basa l’aprenentatge significatiu:

• És actiu, ja que  hi ha un compromís per part de l' alumna (la senyora), a realitzar un processament conscient de la informació. I és la senyora, la protagonista i actriu principal, desenvolupant la tasca de forma complerta. A més , a més, la senyora aprèn de manera activa ja que a aprèn a buscar mitjançant el buscador: google, seleccionar i tractar la informació pertinent de la seva biografia. A més a més aquesta búsqueda, selecció i tractament de la informació ho fa de forma compartida amb la Irene (companya).
• És constructiu, els estudiants construeixin el seu aprenentatge a partir de coneixements previs. En el nostre cas, a la senyora se li passa una avaluació inicial que serveix com a qüestionari inicial per tal de conèixer tant la Irene (psicòloga) com la senyora mateixa els seus coneixements previs.
• És col·laboratiu i conversacional, tot i que no s' estableixen grups degut a les característiques de la situació,però podem dir que és col·laboratiu ja que la senyora va realitzant els aprenentatges mitjançant la col·laboració de la companya Irene i alhora, amb ella dialoga i estableix un diàleg i unes relacions socials per tal de decidir les estratègies: com buscar la informació, decidir quina és la informació més rellevant per a recopilar, consensuar la tria d' imatges i informació, etc.
• És intencional, ja que hi ha la intenció activa d’ aprendre i l’ alumna té la necessitat d’ aconseguir un objectiu: de buscar informació per a poder completar la història de la seva família.

·         Està contextualitzat, ja que les activitats d’ aprenentatge estan basades en tasques significatives del món real.

·         És reflexiu, degut a que constantment està reflexionant i autoavaluant-se sobre el què ha après i sobre els processos que s’ han ficat a la pràctica.

A més a més, per a què hi hagi aprenentatge significatiu s’ ha de complir dues condicions que el nostre cas també compleix i amb la qual cosa es pot afirmar que el nostre cas s’ orienta a l’ aprenentatge significatiu:

• El contingut ha de ser potencialment significatiu, en el nostre cas ho és ja que es parteix d’ una realitat : la Cristina, la senyora, fa un parell d’anys va començar a escriure la història de la seva família en una llibreta, amb l’objectiu de fer-li arribar a una cosina  llunyana molt apreciada amb la qual no té contacte. Amb la qual cosa, l'aprenenta té la necessitat de buscar informació per a poder completar la història de la seva família i fe-.li arribar la cosina.

• L' aprenenta ha de tenir una actitud favorable per aprendre significativament, condició que també compleix el nostre cas que ja l’alumna està molt motivada.

II. DISSENY DE L’ACTIVITAT

 a) Títol de l’activitat: Com completo la història de la meva família?

 b) Descripció dels agents personals i la tecnologia mediadora

 -Descripció dels agents personals (aprenent/s i mediador/s) Es tracta d’una activitat destinada a una senyora gran de 70 anys, Cristina, que resideix des de fa 9 anys a la llar d’ avis Torre Magret, guiada per la companya Irene Comas psicòloga i animadora sociocultural de la residència que serà la mediadora.

 -Descripció de la tecnologia mediadora: S’utilitzarà un ordinador portàtil amb sistema operatiu Windows ,connexió a Internet -navegador Internet Explorer-, i a una impressora. A més a més, també es farà ús d’una presentació Power Point  per exposar els continguts a aprendre durant les diferents sessions.

 c) Descripció i característiques del problema de partença

En la societat de la informació, els mitjans que tenim al nostre abans per comunicar-nos són múltiples. Les Noves tecnologies de la informació i la comunicació fan quasi inexistents les barreres comunicatives. Per un costat, s’ amplien les eines per comunicar-nos i per l’ altre ens permeten realitzar una comunicació sincrònica (=temps) o asincrònica (no = temps). Però per això sigui una realitat cal conèixer les eines més apropiades per a cada cas i cal aprendre a utilitzar-les.

-Problema de partença: El problema de partença és aconseguir que la Cristina pugui trobar la informació que busca i que no ha trobat prèviament en bibliografia escrita, per tal que pugui completar la història de la seva família.

La Cristina fa un parell d’anys va començar a escriure la història de la seva família en una llibreta, amb l’objectiu de fer-li arribar a una cosina  llunyana molt apreciada amb la qual no té contacte. En el fil argumental d’aquesta història hi apareixen fets històrics, dates, descripcions de municipis..etc tal i com ella els recorda, però moltes vegades no n’està segura o la informació que recorda és incompleta. Quan això passa, per tal de satisfer la seva curiositat, pregunta als professionals de la residència o va al bibliobús que ve al poble cada quinze dies per agafar algun llibre o vídeo que li sembli interessant, però tot i així, sempre hi ha alguna informació que no troba o que li agradaria ampliar i això moltes la fa estar preocupada i ansiosa.

 La història que escriu a la llibreta està molt desorganitzada, bruta i de vegades és inintel·ligible.  Quan recorda algun episodi nou o té més dades sobre un fet, intenta apuntar-lo a la llibreta en el moment cronològic de la història que li pertoca, però moltes vegades es troba que no hi cap i llavors l’ha d’escriure en un full a part i grapar aquest al full de la llibreta on hauria d’estar escrit. A més, com que no és massa curosa i escriu quan li ve bé i allà on pot, els fulls de la llibreta estan plens de taques i arrugats, algunes vegades a perdut fulls i fins hi tot la llibreta. A part, degut al seu baix nivell educatiu i al seu deteriorament cognitiu, comet moltes faltes d’ortografia i errades gramaticals, això fa que alguns fragments de la història siguin inintel·ligibles, fins hi tot per ella.

-Descripció: Els problemes varien d’uns als altres per que fa a la substància ( contingut), estructura i procés. En general, per tal de classificar-los s’utilitzen  tres dimensions: estructuració, complexitat i especificitat de camp. A continuació descriurem el problema, nucli del nostre projecte, a partir d’aquests tres factors i exposarem la seva tipologia.

Estructuració: Segons Jonassen podem trobar problemes ben estructurats (escoles i universitats) i problemes mal estructurats (els que trobem en activitats diàries). En aquest cas, estem parlant d’ un problema mal estructurat ja que el que es vol aprendre serà útil per a la vida diària d’ aquesta persona, ja que aprendrà a buscar informació per altres vies que no convencionals, Internet, i això serà útil en la seva vida i també per assolir el seu objectiu: redactar la història familiar que implica recerca d’ informació. Aquest objectiu, doncs, no s’ assoleix aplicant un nombre determinat de conceptes i regles, sinó integrant diversos camps de contingut.

Grau de complexitat: Es tracta d’un problema complex, ja que hi ha diverses variables poc predictibles que actuen en el problema i nombroses interaccions entre elles. Identificar variables i el tipus de relacions que s’estableixen entre elles ens ajudarà a assolir l’objectiu de la intervenció. A més a més, és complex, ja que ens trobem amb diferents components amb els que treballar. Aquests components no són familiars per a l’ aprenent, per tant, la seva poca experiència amb les TIC fa que el procés sigui més lent d’assimilar i comprendre.

Especificitat de camp: És un problema mal estructurat i que aquest és una necessitat exposada de l’ aprenent (ja que necessita informació per redactar la seva història, i aquesta informació no l’ ha trobada en cap llibre, biblioteca, etc.). A més a més, és un problema situat per context i ben situat.

Tipologia de problema: El problema plantejat esdevindria una Actuació estratègica ja que l’activitat d’aprenentatge seria aplicar tàctiques complexes per arribar a l’ aplicació d’ estratègies en temps real, actuacions complexes mantenint la consciència situacional  i en conseqüència el criteri d’èxit seria aconseguir l’objectiu estratègic ( trobar la informació, inserir-la al document, imprimir-la...).

d) Presentació del problema als aprenents.

Com apareix a la seva vida quotidiana?

L’aprenenta té la necessitat de buscar informació per a poder completar la història de la seva família

Com es planteja a l’aprenent?

A continuació hi ha una petita seqüència de com es planteja el problema a l’ aprenenta, per veure tota la seqüència a: http://www.youtube.com/watch?v=wreLzcjOPkc

---

[1] Competències bàsiques en Tecnologies de la Informació i Comunicació Formació de Persones Adultes. Veure en: http://www.xtec.cat/fadults/recursos/didactics/informatica/Compet%E8ncies_b%E0siques.pdf

 e) Context de l’activitat. Aspectes contextuals rellevants per a l’aprenent.

Les sessions d’ aprenentatge es portaran a terme en el despatx de direcció,d’una residència/ centre de dia amb 52 residents: llar d’avis Torre Magret, situada en una petita localitat rural del Vallès Oriental de 700 habitants.

Pel que fa al seu context familiar, la senyora Cristina és vídua i sense fill, un nebot fa el paper de tutor legal.

f) Característiques cognitives, emocionals, actitudinals, físiques més importants dels aprenents.

La senyora Cristina, l’ aprenenta, és una senyora de 70 anys amb un nivell educatiu baix. Mai ha utilitzat un ordinador.

§  Característiques cognitives: té dèficit d’atenció i esquizofrènia.

§  Característiques emocionals: pateix ansietat i aquesta és elevada. Actualment està bastant trista.

§  Característiques actitudinals: és una senyora participativa (tot i que actualment no s’ hi mostra gaire) i amb gran autonomia. Per aquest projecte mostra bona predisposició i està molt motivada per aprendre.

§  Característiques físiques: té un càncer de colon diagnosticat que li provoca dolor i irritabilitat

g) Competències.

Les competències associades a l’activitat que es durà a terme per a solucionar el problema de partença són les següents:

§  Competències Lingüístiques: L’aprenenta haurà de desenvolupar la capacitat per a comunicar, oralment i per escrit, el propi pensament.

§  Aprendre a aprendre: L’aprenenta ha de desenvolupar estratègies de regulació i autoregulació, per aprendre a millorar i saber comunicar el que  ha après.

§  Competència d’ autonomia i iniciativa personal.: L’aprenenta haurà d’adquirir consciència i saber aplicar un conjunt de valors i actituds personals interrelacionades, com la responsabilitat, la perseverança, el coneixement de si mateixa i l'autoestima, la creativitat, l'autocrítica, el control emocional, la capacitat d'elegir, de calcular riscos i d'afrontar problemes.

§  Tractament de la informació i Competència digital: L’aprenenta haurà d’adquirir i entrenar habilitats que van des de l'accés a la informació fins a la seva transmissió, incloent-hi la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per informar-se, aprendre i comunicar-se

j) Seqüència d’ activitats.

§  L’ordinador:  a) Exposició de conceptes: què és un ordinador; parts principals ( Maquinari, Programari); components ( ratolí, pantalla, torre, teclat); sistema operatiu, programes, escriptori. b) Exposició i realització d’exercicis pràctics: Engegar i apagar l’ordinador; aprendre a utilitzar el ratolí; observar i descobrir els elements de l’escriptori c) Autoavaluació dels aprenentatges.

§  Internet, navegadors i cercadors :  a) Exposició de conceptes: què és Internet, per a què serveix; els navegadors; les pàgines web; els cercadors b) Exposició i realització d’exercicis pràctics: Entrar a Internet i introduir adreces de dos cercadors

§  Internet, tipus de cerca: a) Exposició de conceptes: maneres de buscar per Internet b) Exposició i realització d’exercicis pràctics: introduir l’adreça d’una pàgina web; buscar informació des d’un cercador

§  Internet, tipus de cerca II: a) Exposició de conceptes: tipus d’informació; buscar informació en forma de text i en forma d’imatge; utilitzar paraules clau. b) Exposició i realització d’exercicis pràctics: buscar informació amb cercador en format text; buscar informació amb cercador en format imatge.

k) Fonamentació  psicopedagògica del disseny.

Segons Jonassen podem trobar problemes ben estructurats (escoles i universitats) i problemes mal estructurats (els que es troben en activitats diàries). En aquest cas, estem parlant d’un problema mal estructurat ja que el que es vol aprendre serà útil per a la vida diària d’aquesta persona.
El problema és complex, ja que ens trobem amb diferents components amb els que treballar. Aquests components no són familiars per a l’aprenent, per tant, la seva inexperiència amb les TIC fa que el procés sigui més lent d’assimilar i comprendre. La intervenció que ha de servir per trobar la solució al problema es durà a terme en un àmbit educatiu no formal i que va dirigida a un subjecte que pertany a un col·lectiu (3a edat) amb característiques especials que condicionen el procés d’ensenyament- aprenentatge. Aquesta intervenció es basa en els principis de l’aprenentatge significatiu des d’una perspectiva constructivista. Així doncs, l’aprenentatge haurà de ser actiu, constructiu, col·laboratiu, intencional, conversacional, contextualitzat i reflexiu, i alhora, mediat per les TIC.

l) Procediments i criteris d’ avaluació.

Procediments

Es portarà a terme una avaluació contínua de les diferents activitats i els diferents continguts, amb l’estructuració següent:

-Avaluació inicial. Mitjançant un qüestionari predissenyat. Aquest mateix qüestionari se li passarà a l’aprenenta en forma d’autoavaluació inicial.  

- Cada sessió tindrà la part teòrica i la part pràctica on s’avaluarà si s’ha assimilat la informació:

a)  A l’inici de cada sessió es realitzarà un recordatori de la sessió anterior.

b)   Presentació dels continguts nous.

c)    Realització de l’activitat.

d)  Autoavaluació oral de la sessió

- Avaluació final. Comprovació del nivell d’assoliment de tots els continguts i procediments, a partir de les observacions dutes a terme en les diferents sessions. Autoavaluació final de l’aprenenta a partir del qüestionari predissenyat passat a l’autoavaluació inicial.

Criteris d’Avaluació

• Explicar el concepte i la funció d’un d’Ordinador en termes generals
• Identificar els principals components d’un ordinador: ratolí, pantalla i teclat
• Explicar la funció dels principals components d’un ordinador: ratolí, pantalla i teclat.
• Utilitzar el ratolí a un nivell molt bàsic ( desplaçar-lo i prémer botó esquerre)
• Utilitzar el teclat a un nivell molt bàsic ( lletres, Espai, Enter, Supr)
• Engegar i apagar l’ordinador de forma autònoma
• Explicar el concepte i la funció d’Internet en termes generals
• Conèixer el concepte de cercador, saber quin ús se’n pot fer
• Utilitzar els passos explicats per buscar textos i imatges mitjançant un cercador
• Utilitzar els passos explicats per buscar informació a partir d’una adreça coneguda

m) Temporització.

La intervenció es durà a terme en quatre sessions de mitja hora distribuïdes en un període de dues setmanes.

1a SESSIÓ	L’ordinador: parts i components
2a SESSIÓ	Internet, navegadors i cercadors
3a SESSIÓ	Internet: tipus de cerca: a) mitjançant adreça de pàgina web, b) mitjançant cercador
4a SESSIÓ	Internet :cerca d’informació en text i imatge mitjançant adreça de pàgina web i cercador.

AUTOAVALUACIÓ DEL PROJECTE I L' ASSIGNATURA

AUTOAVALUACIÓ

Autoavaluació de l’ activitat:

Ha estat una experiència diferent i enriquidora, tant per la meva companya com per a mi, diferent per a mi, ja que jo com a docent mai havia elaborat un disseny per a una senyora gran,i tampoc he pogut portar a terme la implementació del projecte amb la qual cosa no he experimentat en primera persona una part important de procés.Tot i així, a partir dels resums de les sessions, m’ he pogut fer una idea el més detallada possible del que succeïa a les diferents sessions: dificultats detectades, aprenentatges assolits, factors inesperats que han condicionat el procés de E-A... etc.

Valoro molt positivament el disseny de l’ activitat que hem realitzat; com també ha estat positiu per l’ aprenenta ja que s’ ha mostrat activa i participativa. S’ha procurat que fos un projecte útil i coherent per a l’ aprenenta i alhora significatiu. La presència de les TIC al llarg del projecte han estat imprescindible per tal que els objectius marcats es poguessin dur a terme, alhora que han sigut eines mediadores de l’ aprenentatge. L’ objectiu que es pretenia era aconseguir un aprenentatge significatiu, que és aquell aprenentatge que s’ha produït assimilant nous continguts després de relacionar-los amb els què un ja posseeix. És a dir, els continguts nous s’integren dins els nostres esquemes després d’una reestructuració d’aquests gràcies a les relacions que es puguem generar entre els diferents coneixements, previs i nous.

Es tracta d’arribar, no pas a memoritzar bàsicament els continguts, sinó, al contrari, a entendre’ls i saber-los transmetre posteriorment amb les nostres paraules. Per això, amb la incorporació de nous continguts o coneixements, és necessària la reestructuració dels nostres esquemes mentals per tal de produir un aprenentatge real, significatiu. Cal establir una forta relació entre el què volem aprendre i els coneixements previs, relacionar-ho per tal d’aclarir conceptes. S’ ha partit d’ un problema significatiu i motivador ,on la senyora ha estat protagonista del seu propi aprenentatge, amb la qual cosa ha estat molt receptiva i participativa. Durant l’ activitat s’ ha respectat el ritme i les necessitats de la senyora ja que el procés és lent d’ assimilar i comprendre, un exemple d’ això, seria en l’ autoavaluació inicial, aquésta es va fer oralment per tal de facilitar.ne la comprensió.... En aquest procés d’ ensenyament aprenentatge la meva companya que feia les funcions de docent, guiava i orientava l’ aprenentatge de la senyora. És a dir, feia de mediadora en les situacions d’ aprenentatge. Considero que el disseny de l’ activitat ha estat força engrescador i significatiu per l’ aprenenta, ja que com s’ ha dit anteriorment es partia d’ un problema significatiu per a ella. L’ avaluació del procés d’ aprenentatge de l’ alumna està fomentada sobretot amb l’ observació i la verbalització (autoavaluació) al final de cada sessió del què havia pres, com ho havia fet i de les dificultats que havia trobat, ja que ens interessa que l’ aprenenta sigui conscient del seu propi aprenentatge i del seu procés seguit, només així es podrà posar a la pràctica en altres contextos. Tot i que també hi ha hagut una avaluació inicial per a saber els seus coneixements previs i saber d’ on partíem, i una avaluació final. És cert, que durant l’ activitat hi ha hagut alguns moments més feixucs que altres, ja que han sorgit fets inesperats, però són aspectes que cal provar per tenir en compte i rectificar en futures ocasions.  Aquests fets han obligat a modificar i flexibilitzar el disseny de l’ activitat pel que fa a continguts i temporització . Per altra banda, durant l’ explicació del projecte, he i hem utilitzat diferents conceptes vinculats a l’ aprenentatge a partir de problemes, corresponents al mòdul 2 de l’ assignatura. La qual cosa, significa que personalment també hi ha hagut una construcció de coneixement i de model mental.

Pel que fa a la descripció del procés considero que ha estat bona en totes les parts excepte en el fet d’ il.lustrar amb alguna prova documental de com es portava per exemple les sessions, tot i que s’ ha il.lustrat amb els powers points adjuntats a l’ annex. No s’ ha pogut aportar aquestes proves perquè es veu que les sessions s’ allargaven i la senyora acabava molt cansada i la mateixa persona que portava la implementació del projecte era la què havia de fer les fotos o gravacions, amb la qual cosa es tallava l’ exercici o explicació i finalment va optar per no fer.les. Aquesta activitat 2.3 m’ ha permès donar.me compte que és necessari una bona i objectiva avaluació del disseny per tal de millorar les accions i veure en que han fallat o quins han estat els punts forts. En el meu cas s’ha tingut en compte aquests punts: disseny:l'avaluació de la recollida d'informació per determinar el problema, la manera en que es planteja als infants com treballarem les solucions al problema, concretem els elements que usarem, els recuros emprats, etc,;densenvolupament, implementació i avaluació. El disseny inicial reflectit en la fitxa anat sofrint canvis a mesura que anava avançant el projecte. Els objectius, els continguts, la seqüència d’activitats, els procediments i criteris d’avaluació, així com la temporització, s’han anat revisant i modificant al anar prenent  consciència de les característiques de l’aprenenta i valorar els seus coneixements previs en relació a l’ús de l’ordinador i Internet. A més, la lectura de bibliografia relacionada amb el tema, també a contribuït a acabar d’adequar i perfilar aquests punts del disseny. Pel que fa al desenvolupament, hem buscat més bibliografia relacionada amb els contingut de l’activitat a desenvolupar. Això ens ha permès millorar el grau de concreció dels continguts a ensenyar, especificats en el disseny, i a la vegada, adequar objectius i criteris d’avaluació i estructurar les sessions. En aquesta fase del projecte és on es decideix realitzar una presentació Power Point dels continguts conceptuals i procedimentals a aprendre. La presentació fa la funció de guia de les sessions, ja que organitza el contingut, i a més és un suport visual que permet captar millor l’atenció de l’aprenenta i li facilita l’adquisició dels aprenentatges; respecte a la Implementació, només l’ha pogut realitzar la meva company, i jo no però, tot i així, a partir dels resums de les sessions, s’ha aconseguit que el membre que no ha participat es fes una idea el més detallada possible del que succeïa a les diferents sessions: dificultats detectades, aprenentatges assolits, factors inesperats que han condicionat el procés de E-A... etc. A més a més, en el transcurs de les diferents sessions han anat sorgint fets inesperats que han obligat a modificar i flexibilitzar el disseny de l’activitat, pel que fa a continguts i temporització; finalment pel que fa a l’ avaluació, si haguéssim utilitzat una miniprova final escrita o tipus test per avaluar l’adquisició dels aprenentatges, aquests haurien quedat més objectivats, ja que es podria veure clarament si l’aprenenta sap definir determinats conceptes o pot enumerar els diferents passos procedimentals a seguir. Aquest procediment es podia haver utilitzat per avaluar els continguts conceptuals que integraven l’activitat, però no s’ha fet per dos motius: 1) considerem que en aquesta activitat els continguts procedimentals i actitudinals s’anteposen als conceptuals, i 2) el nivell de comprensió lectora i d’expressió escrita de l’aprenenta és baix.

Aquest projecte final ha estat una recopilació del treball donant significativitat a tota l’ assignatura. He pogut concretar idees, conceptes i conèixer com les NTIC ens ajuden a resoldre problemes, com podem emprar.les per adquirir aprenentatges, reflexionar o inclús ajudar.nos en la nostra tasca diària. Finalment, m’ ha ajudat a pensar que la concepció de la Tecnologia Educativa suposa que les TIC no són mers transmissors d’ informació i que el seu impacte dependrà de les relacions que s’ estableixen amb totes les variables de l’ acció formativa i que es desenvolupen dins d’ un context concret i complex. Per tant, per acabar dir que des de el treball com a psicopedagoga es pot evidenciar que les TIC poden ajudar a crear noves formes i estratègies d’ aprendre.

He pogut confirmar una vegada més la importància que té el fet de plantejar  i dissenyar les activitats d’ensenyament-aprenentatge des del paradigma constructivista on hi hagi un aprenentatge significatiu i una construcció o modificació dels coneixements constant. El model d’activitat que hem  plantejat respon a un model basat  en la teoria sobre el desenvolupament de l’aprenentatge significatiu (constructivisme) i parteix dels supòsits que proposa Jonassen, Peck i Wilson (1999):El coneixement es construeix,;la realitat es troba a la ment; existeixen múltiples perspectives del món; el coneixement es construeix a partir de les nostres interaccions amb l'entorn en el que ens desenvolupen;e l coneixement es troba ancorat i indexat en contextos rellevants; el coneixement no es pot transmetre; la construcció del coneixement s'estimula per necessitat i desig de saber;a prendre és un procés de construcció de significats negociats, dialogats, compartits; el significat i el pensament es distribueixen entre la cultura i la comunitat en els quals vivim i les eines que utilitzem; no tots els significats es creen de la mateixa manera.

Cal mencionar el treball en parella amb qui he compartit una wiki, mapa, etc, que m’ha ajudat molt a compartir dubtes, incerteses i contrastar opinions, és a dir, valoro molt positivament el treball en equip tant a nivell d’organització i distribució de feines com de desenvolupament de les activitats a on es poden realçar les fortaleses de cada persona i obtenir d’aquesta manera millors resultats. Al igual que aquestes tecnologies col.laboratives m’ han ajudat en el meu procès d’ aprenentatge, així per exemple el cmaptools m’ ha permès elaborar el mapa conceptual aportant coherència als conceptes treballats durant al llarg de l’ assignatura, i amb el seu ús s’ aconsegueix la connexió necessària d’ informació per a formar estructures de coneixement apreses de manera significativa.

Finalment dir, que l’ aprenentatge és un procés que pot i ha de durar tota la vida. Per això és necessari que contínuament revisem els nostres models mentals per incorporar nous coneixements o bé per crear noves estructures conceptuals (canvi conceptual). Com a psicopedagogs futurs o educadors, hem d’ ajudar i guiar als nostres alumnes a que siguin capaços de crear les seves pròpies estructures de coneixement i poder anant ampliant.les. Per aquest motiu hi ha que facilitar activitats que propiciïn el canvi conceptual. Pel que fa a la nota que em ficaria en aquesta activitat seria una A positiva ja que tot i que no he pogut portar a terme físicament el projecte, la meva implicació i el meu interès ha estat extrema i a més a més el meu projecte reflecteix els objectius que havien d’ assolir.se en aquesta activitat.

Seguiment de l’ avaluació continuada global:

Al llarg de tota l’ assignatura, a través de les diferents activitats que hem anat realitzar, he anat ampliat, construint i transformant el meu coneixement, és a dir, s’ ha anat produint en mi un canvi conceptual en relació a les noves tecnologies, i ha hagut un canvi en els meus esquemes mentals mitjançant reestructuració, acomodació i assimilació de nous continguts.

Segons la concepció constructivista, aprenem quan som capaços de modificar els esquemes mentals que un/a té amb la incorporació de nous elements, els quals ens produeixen una reestructuració dels nostres coneixements fins arribar a consolidar-los tots en un conjunt. És a dir, generant un aprenentatge significatiu. L’aprenentatge significatiu és aquell aprenentatge que s’ha produït assimilant nous continguts després de relacionar-los amb els què un ja posseeix. En el meu cas, els continguts nous que he aprés els he anat integrant dins els meus esquemes després d’una reestructuració d’aquests gràcies a les relacions que  s’ han pogut generar entre els diferents coneixements, previs i nous.  Si comparem les primeres PACs amb les seves respectives activitats:informe de síntesis, els diferents mapes conceptuals que hem anat creant al llarg de les diferents activitats, l’ avaluació inicial, a les preguntes que se’ ns va formular al seu dia, considero que la meva postura ha evolucionat notablement i queda clar que el meu model mental ha crescut en nombre de conceptes, d’ idees, de les relacions que s’ estableixen entre ells, la qual cosa comporta una reestructuració per tal d’ encaixar aquests nous conceptes i relacions dins de l’ esquema mental de cadascú, per tant, ha hagut canvi conceptual. Aqueta reestructuració conceptual ha suposat en definitiva un aprenentatge significatiu amb l’ ús de les noves eines tecnològiques, així com un canvi en les relacions entre conceptes. Amb la qual cosa, el meu aprenentatge al llarg de l’ assignatura ha estat significatiu ja que s’ ha basat en els principis que aquest postula:

Actiu, perquè m’ he compromès junt amb els meus companys en el procés d’ aprenentatge en un processament conscient de la informació que se’ ns ha proporcionat i que hem buscat.

Ha estat un aprenentatge col.laboratiu, en un ambient de treball cooperatiu i gràcies a les contribucions i participacions de tots els que formen part de l’ assignatura, incloent la consultora. La gent s’ unia per procurar l’ avenç de tots plegats.

Constructiu, perque poc a poc he anat adaptant la nova informació al coneixement previ que tenia, modificant així els meus esquemes conceptuals per donar sentit als nous conceptes.

 M’ he sentit en tot moment protagonista dels meus aprenentatges en aquest procés constructiu. He realitzat un aprenentatge intencional i conversacional, ja que hi havia un interès per aprendre, una intenció d’ aprendre i que s’ ha desenvolupat mitjançant un context de comunicació i intercanvi (per exemple el fòrum); contextualitzat, ja que les activitats proposades han estat situades en tasques significatives del món real; reflexiu, he reflexionat sobre allò après, juntament amb el procés i les decisions preses; després de cada PAC, califa fer un exercici metacognitiu d’ autoavalució i presa de consciència del procés realitzat.

Vull dir també, que a l’ inici de l’ assignatura, amb la realització de l’ avaluació inicial, la majoria d’ idees i conceptes que tenia referent a la corrent de CTS i les TE eren escassos i estaven basats en la meva pròpia experiència i de la formació prèvia d’ un curs a l’ estiu passat , però mai, excepte al curset,i ara molt més amb aquesta assignatura, m’ havia parat a pensar i reflexionar sobre la relació que podia tenir la ciència, la tecnologia i la societat i com aquests podien influir en els processos educatius. Amb la realització de la PAC1 vaig tenir l’ oportunitat de poder entrar en l’ adquisició de nous conceptes i relacions, que fins al moment no tenia o gairebé no tenia. Això em va portar a endreçar aquells coneixements previs que tenia jo sobre el tema, i anar.los interrelacionant amb els nous conceptes que anava adquirint. Al final de la PAC1 ja tenia un bon coneixement de com la CTS potencia la idea de que la ciència i la tecnologia necessiten una de l’ altra per a poder aconseguir avenços i que aquestes actuen en una societat en concret, fruit d’ unes demandes. Per tant, des de l’ àmbit educatiu, context on es prepara l’ individu per ser competent en una societat on la ciència i la tecnologia hi tenen un gran paper, cal donar una gran importància a la tecnologia educativa. Per tal de que les TE pugui ser significatives en l’ aprenentatge, cal que el disseny de les activitats (situacions d’e-a)sigui basat en l’ aprenentatge constructiu, on el propi aprenent és el protagonista del seu aprenentatge, a partir del context social i personal que viu. En la PAC2, després d’ haver assolir i reestructurat els coneixements que tenia, basats sobretot en la informació teòrica llegida, i en el debat realitzat amb els companys per reflexionar entorn la CTS , vaig poder aplicar, a la pràctica, aquestes coneixements en un primer moment analitzant pràctiques educatives properes a mi, que estiguessin fonamentades en l’ aprenentatge significatiu i compartint.les segons l’ estructura de la modelació d’ històries, i posteriorment planificant una activitat d’ aprenentatge significatiu, on hi ha una resolució de problemes i que es faci ús de les TIC com a eina de treball. En general, després d’ haver realitzat totes les PAC podria concloure que tal i com he esmentat anteriorment, que he realitzat un aprenentatge significatiu: he partit d’ uns coneixements previs, he adquirit nous coneixements que finalment els he aplicat per consolidar allò après.

Aquesta assignatura m’ ha ensenyat el meu punt de partida amb la Pac inicial, la qual em va servir per assentar les bases del meu aprenentatge significatiu.

En aquest sentit, partia d’ un quasi total desconeixement sobre la relació CTS, el determinisme tecnològic i social, la Tecnologia Educativa, els mites que la condicionen, les teories que la fonamenten, etc.. ; que comparant.t’ho amb el meu punt de partida, es van produir els desequilibris necessaris per assimilar els nous coneixements. Cal dir que tot aquest procés l’ he pogut realitzar a partir del meu propi estudi, la recerca d’ informació i els exemples i intervencions dels meus companys, gràcies als quals he anat reflexionant sobre les pròpies idees i afermant els nous plantejaments, fet que no ho hauria aconseguit si no hi hagués hagut intercanvi d’ informació.

Una eina de construcció per excel.lència que he descobert ha estat el programa Cmap i els mapes de conceptes, ja que simplifiquen i ajuden a fer més entenedor el temari, ajuden a memoritzar i concretar. El mapa conceptual és un òptim instrument en l’ aprenentatge per aclarir, definir i delimitar, per exemple, a l’ inici d’ una experiència d’ aprenentatge els conceptes i les seves relacions; així l’ alumnat sap des de l’ inici el què ha d’ aprendre. També és molt útil durant i després de l’ experiència d’ aprenentatge. D’ aquesta manera es potencia l’ aprenentatge de manera no arbitrària i connectada. Els mapes conceptuals aporten coherència als conceptes treballats i amb el seu ús s’ aconsegueix la connexió necessària d’ informació per a formar estructures de coneixement apreses de manera significativa.

Altres aprenentatges molt interessants i que m’ han agradat, han estat les exposicicions en els debats a partir del model argumentatiu de Toulmin tot i que al principi em vas costar però després em vaig saber defensar, i l’ aprenentatge d’ experiències a partir dels casos KITE. Els casos KITE, així com els casos dels meus compays, són pautes d’acció concretes que, al fer.se públics els seus processos de decisió i valoració, poden aprofitar-se com una forma d’aprenentatge.

Són models de pensament i acció que expliciten QUÈ, COM, i PERQUÈ d’allò que fan. D’aquesta manera, els estudiants poden impulsar el canvi conceptual construint models a partir de les experiències dels altres. Això, produeix el desequilibri necessari per elaborar els aprenentatges significatius a partir de les relacions que formem entre els  nous continguts i allò que ja sabem.

La base de dades KITE representa un suport excel·lent per a qualsevol  professional de l’educació, ja que aporta gran quantitat d’informació útil per millorar la resolució de problemes complexos que ens poden succeir.

Per tant, puc concloure que s’ha produït un canvi conceptual pel que fa als continguts o creences que tenia abans d’iniciar l’assignatura amb els actuals. Al llarg d’aquests mesos les estructures mentals s’han modificat i les concepcions no són creences sinó que estan justificades i fonamentades de forma empírica.

Ha estat un aprenentatge significatiu perquè hi ha hagut una reestructuració dels models conceptuals. Ha canviat la manera que tenia d’entendre els conceptes. La concepció és diferent. El compromís cognitiu i metacognitiu, la intencionalitat per aprendre sobre aquest tema, ha obligat a reestructurar el coneixement que tenia a partir de l’anàlisi i de la síntesi de tota la informació que he adquirit. La tecnologia ha estat un element imprescindible en aquest aprenentatge, ja que no ha estat un aprenentatge solitari sinó fruit de la reflexió i de compartir històries i experiències.

La tecnologia informàtica ha permès crear una xarxa de coneixements i experiències molt àmplia en què no existien les barreres espacials ni temporals per a relacionar-nos entre nosaltres. La relació virtual amb els companys, el taulers, el fòrum, la bústia de correu, els espais de grup, etc. són els elements clau que permeten que aquest aprenentatge sigui possible.Ha estat una assignatura molt intensa, en la que en pocs mesos, hi ha una gran quantitat d’informació que cal anar integrant i assimilant. Però després del gran esforç fet, veus que realment s’ha produït aprenentatge. Un aprenentatge que em permet aplicar a la vida quotidiana. Un aprenentatge teòric però fàcilment aplicable a la pràctica a l’hora d’integrar les TIC a l’aula. Al mateix temps he après nous recursos que ajuden i agilitzen aquesta construcció de coneixements com ara: els mapes conceptuals, treballar amb una web (wiki),etc.

Per a finalitzar dir que com a futura psicopedagoga aquesta assignatura m’ ha ajudat a ser més crítica, a no quedar.me amb la part superficial, mirà més enllà, buscant els punts forts i febles, fent.me adonar que no només a través de l’ explicació o la part més instructiva de l’ educació els alumnes o d’ altres persones aprenen, sinó que a vegades a través d’ un bon recurs multimèdia ens pot ajudar molt més i poden aconseguir que els alumnes o altres persones siguin més autònomes i es facin responsables del seu aprenentatge i creixement personal. Per tant, les NTIC poden potenciar el disseny, l’ anàlisi,l’aplicació i l’ avaluació de situacions que promouen la construcció d’ aprenentatge significatiu però dependrà de l’ ús que se’ n faci d’ elles i en quins contextos es presentin per tal d’ afavorir aquest aprenentatge, amb la qual cosa la gent aprèn millor quan es troba davant d’ un problema significatiu que doni sentit a les activitats, per tant, s’ ha de partir d’ un problema que sigui significatiu per a l’aprenent o aprenents.

I que a l’ hora de programar activitats d’E-A s’ha de tenir en compte TOT: els subjectes a qui va dirigida les activitats, les característiques cognitives,emocionals ...dels subjectes, el context, etc per tal de donar una resposta adeqüada i que l’ aprenentatge que facin sigui significatiu i poder adaptar les activitats que realitzin.

Dir també que la Tecnologia és un instrument de suport a la construcció de coneixement, així com un vehicle per accedir a la informació i per comparar creences, perspectives i arguments amb els altres i dels altres. És un context que facilita l’aprenentatge a través de l’acció, la simulació i la representació de situacions pròpies del món real. També, és un mitjà d’interacció social que facilita l’aprenentatge a través del diàleg, la col·laboració i la construcció de consens entre els membres d’una comunitat. I,finalment, és un “partner” intel·lectual que ajuda al discent a articular i representar el que sap, el que ha après i la manera com ho ha après.

També voldria dir que aquesta assignatura m’ ha permès reflexionar sobre el plantejament de la meva tasca professional tant actual com futura i sobre el paper que cal donar a les TIC en el context d’ aquesta tasca. I puc assegurar, que aquest procés de reflexió encara continuarà tot i haver finalitzat l’ assignatura.

Per acabar l’ assignatura, basant.me en les qualificacions anteriors de les altres miniactivitats: miniactivitat 1.5 Debat: A, miniactivitat 1.3: B, Pac1: B; miniactivitat 2.1: A, i l’ autoavaluació meva de l’ activitat 2.3: A positiva, em valoraria amb una A tant la PAC2 ,com la nota final de l’ assignatura, per l’ argument explicitat en línees anteriors (canvis conceptuals, aprenentatge significatiu, etc) i perque considero que he fet un treball constant, amb molt d’ esforç i implicació per la meva part, on hi ha hagut un aprenentatge significatiu, on la meva aportació a l’ aula ha estat positiva, ja que he seguit les aportacions dels companys, he ajudat sempre que he pogut quan hi ha hagut algun dubte, he comunicat si ha hagut algun canvi en el meu blog i l’ he fet servir (el blog) com a portafoli d’ avaluació continuada de competències, he aportat recursos, sempre he entregar les activitats en la data establerta, etc i considero que he assolit els objectius plasmats al pla docent de l’ assignatura.

MINIACTIVITAT 2.1

Com els models d’ experiències poden contribuir a l’ aprenentatge significatiu:

Els models d’ experiències (històries) constitueixen una eina que ens permet aprofitar les vivències d’ altres en benefici propi perquè ens ofereix un coneixement ja existent prèviament que podem adaptar a situacions similars que hem d’ afrontar. Això ens possibilita anticipar i evitar possibles dificultats imprevistes i alhora millorar les decisions i solucions posteriors. A més, l’ estudi d’ aquests models ens pot generar una concepció diferent a la que teníem inicialment; la recerca de casos similars m’ ha permès contrastar opinions d’ altres i crear una de pròpia, donant lloc a un canvi conceptual i, conseqüentment, a un aprenentatge significatiu. Així, podem dur a terme un aprenentatge significatiu sense haver de tenir una experiència directa, sinó a través d’ un raonament mitjançant analogies.

Per a poder aprofitar aquests models d’ experiència (històries), és convenient que estiguin emmagatzemats en bases de dades indexades a fi de poder recórrer a aquests en funció de les nostres necessitats. El mitjà que ens permet analitzar.les (les històries) s’ anomena raonament basat en casos (RBC).

El RBC és un mètode d’intel·ligència artificial per a representar els coneixements de les persones. Sosté que els coneixements de les persones s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries. Quan es troben amb una situació nova,les persones l’ analitzen i intenten recuperar una situació experimentada que s’assembli i el que van aprendre d’aquella situació. Per tant, els problemes nous es resolen buscant casos semblants del passat i aplicant lliçons d’aquella experiència en el nou cas. Els estudiants poden impulsar el canvi conceptual construint models de les experiències de les altres persones, recollint històries sobre les experiències dels altres.

Les històries poden funcionar com a substituts de l’experiència directa, és a dir, tot i no haver realitzat mai aquella experiència podem aprendre de la història que explica aquella experiència. Ja que escoltar històries és quasi equivalent a experimentar un mateix els fenòmens, és a dir, les estructures que utilitzem per entendre la història són les mateixes que utilitzem per a portar a terme una tasca.

Un exemple de tot això és la base de dades KITE.

Els coneixements adquirits d’ aquesta manera passen a formar part de la nostra base de raonament que ens servirà per a futurs problemes. Per emprar aquest raonament basat en casos cal seguir un cicle format per 4 processos: a) recordar casos similars; b) reutilitzar la informació del casos per solucionar el nou problema; c) revisar la solució proposada; d) retenir l’ experiència per a properes situacions.

Considero que tant els casos de la base de dades, com els casos compartits amb els companys, són molt interessants i són una font d’aprenentatge perquè poden servir de substituts de la nostra experiència directa, la podem comparar amb alguna experiència semblant i recordar el que en varem aprendre d’aquella situació o simplement aprendre’n quelcom nou que no havíem experimentat mai, tot produint en nosaltres un canvi conceptual en el nostre propi món.

 Experiència amb els casos KITE i els dels meus companys:

Ha estat una activitat molt interessant, ja que desconeixia totalment aquesta base de dades KITE, i al inspeccionar.la i poder.la entendre, he descobert un nou món de possibilitats per a poder dur a terme, i sobretot per a poder buscar històries en un futur. M’ ha semblat impressionant i m’ha sorprès gratament tot el què podem aprendre amb la quantitat de casos que s’ hi exposen, es pot trobar casos de totes les assignatures i de tots els nivells.

L’estratègia d’aprenentatge basada en la imitació és el procediment més natural d’enfrontar-se als problemes. Ens servim dels models més propers com a pauta d’acció-reacció.

Tenint en compte que resulta del tot impossible comprendre tot coneixement experimental, podem reutilitzar aquells casos resolts per altres i aplicar.los en situacions semblants, aprofitant l’ experiència que es va obtindre d’ ells. Kite al igual que els casos exposats pels companys suposen una excel.lent base de dades de centenars d’ experiències que representen un suport excel.lent per a tots. A més, gràcies a la tecnologia que suposa la base de dades KITE es facilita la búsqueda d’ aquells casos que pretenem llegir basant.se en les característiques que t’ interessen a tu.

Els casos KITE, així com els casos dels meus compays, són pautes d’acció concretes que, al fer.se públics els seus processos de decisió i valoració, poden aprofitar-se com una forma d’aprenentatge.

Són models de pensament i acció que expliciten QUÈ, COM, i PERQUÈ d’allò que fan. D’aquesta manera, els estudiants poden impulsar el canvi conceptual construint models a partir de les experiències dels altres. Això, produeix el desequilibri necessari per elaborar els aprenentatges significatius a partir de les relacions que formem entre els  nous continguts i allò que ja sabem.

La base de dades KITE representa un suport excel·lent per a qualsevol  professional de l’educació, ja que aporta gran quantitat d’informació útil per millorar la resolució de problemes complexos que ens poden succeir.

En aquest sentit, la Tecnologia és un instrument de suport a la construcció de coneixement, així com un vehicle per accedir a la informació i per comparar creences, perspectives i arguments amb els altres i dels altres. És un context que facilita l’aprenentatge a través de l’acció, la simulació i la representació de situacions pròpies del món real. També, és un mitjà d’interacció social que facilita l’aprenentatge a través del diàleg, la col·laboració i la construcció de consens entre els membres d’una comunitat. I,finalment, és un “partner” intel·lectual que ajuda al discent a articular i representar el que sap, el que ha après i la manera com ho ha après.

Els models d’experiències com els que trobem en la base KITE fan palesa la importància de les TIC en la feina del docent. Compartir aquestes experiències a través d’Internet permet aprendre dels altres i avançar en el propi coneixement.

Compartiu experiències permet aprendre de la pràctica dels demés, modificar-ho, aplicar-ho al context de cadascú, plantejar-te nous dubtes sobre determinats aspectes, etc.

La posada en comú, conèixer i comparar les experiències dels companys permet reflexionar sobre el treball propi, aprendre d’un mateix i alhora dels companys/es i utilitzar els coneixements per millorar la pròpia pràctica docent. Tal com apunta David Jonassen, construir models d’experiència i compartir-los poden funcionar com a substituts de l’experiència directa.

Pel que fa al paper de la Tecnologia, cal dir, que és un instrument de suport a la construcció de coneixement, així com un vehicle per accedir a la informació i per comparar perspectives, creences, arguments... amb els altres i dels altres. És un context que facilita l’aprenentatge a través de l’acció, la simulació i la representació de situacions pròpies del món real. També, és un mitjà d’interacció social que facilita l’aprenentatge a través del diàleg, la col·laboració i la construcció de consens entre els membres d’una comunitat. I,finalment, és un “partner” intel·lectual que ajuda al discent a articular i representar el que sap, el que ha après i la manera com ho ha après.

Pel que fa a la meva consulta de casos en la base KITE cal dir que he llegit molts casos referents a diferents nivells i a diverses matèries, ja que al ser mestra substituta tant d’ educació primària com d’ educació infantil, doncs recorro moltes escoles i vec moltes metodologies i maneres de fer. Finalment, he tingut en compte el cas 2007-1 de la base de dades KITE per a elaborar el meu, ja que és el cas que més s’ assembla al que he vist últimament. Una de les diferències amb el meu cas, és que en el meu l’ alumnat és de 6è, en canvi en el cas 2007-1 és de segon grau, 8 anys. A diferència del cas KITE en el meu no va haver ajuda externa i el tema de la presentació Power Point era diferent: planetes i en el meu països. En tots dos casos es treballaven en grup i l’ alumnat estava motivadíssim i el el procés d’aprenentatge va ser significatiu i el resultat molt excel.lent.

Com he dit anteriorment al ser substituta em toca fer de tot i de totes les matèries, per tant, un altre cas de la base de dades que m’ ha cridat l’ atenció és el cas 1152-1. En aquest cas es planteja que alumnes de 5è grau exerceixen un paper actiu com a escriptors i il.lustradors d’ una història que han de desenvolupar, que finalitza amb la creació d’ un llibre utilitzant sols un processador de textos. Destaco aquest cas perquè m’ ha servit per a donar.me compte que un processador de textos no només serveix per a passar a net un text, sinó que pot servir per fomentar que l’ alumnat desenvolupi diverses capacitats com: treball col.laboratiu, la creativitat, l’ autoestima, etc.

D’ altra banda, d’ entre els casos dels meus companys de l’ aula destacar: Elaborem la revista de l’ escola, de Mª de las Angustias Matallín ja que m’ he sentit bastant identificada amb el seu cas que és molt semblant amb un que vaig viure jo fa anys però el meu era a nivell de tota l’ escola. Un altre cas que m’ ha cridat l’ atenció és el de:Som prehistòrics, de Virginia Amat, m’ ha cridat molt el seu cas ja que és un cas per a desenvolupar les competències, i m’ ha fet parar.me a pensar com puc jo portar a terme en el meu dia a dia projectes, activitats o tasques amb les TIC i que alhora faci desenvolupar les diferents capacitats del meu alumnat.

Tots aquests casos reforcen la idea que els alumnes aprenen de forma quasi autònoma, després de rebre certes orientacions per part del professor.

En aquests casos es veu com els alumnes tenen rol participatiu i protagonista (concepció constructivista de l’E-A), que posa èmfasi en la construcció grupal del coneixement, en la col.laboració i en la cooperació per aprendre. Destacar també en aquests casos que l’ alumnat ha d’ interactuar per planificar, per fer les activitats, per aprendre uns dels altres, per descobrir nous coneixements, els alumnes decideixen aprendre... Per tant, en aquests 4 casos sí es produeix aprenentatge significatiu. Per últim vull destacar la importància de l’ entrevista present en tots els caos, ja que mitjà d’ aquesta s’ adquireix coneixement sobre objectius, motivacions, etc. A més totes aquestes entrevistes presenten una mateixa estructura, resulta fàcil d’ identificar similituds i diferències entre els diversos casos, la qual cosa, després d’ un procés d’anàlisi, reflexió i síntesi, afavoreix la construcció d’ opinions noves i pròpies i, per conseqüent, un aprenentatge significatiu.

Què he après dels casos compartits? Ha estat un aprenentatge significatiu?

La realització d’ aquesta miniactivitat m’ha permès descobrir una nova manera d’ aprendre i que jo desconeixia que és el raonament basat en casos. Abans, pensava que apreníem a fer mitjançant l’ experiència directa amb l’ entorn. Però ara, m’ he donat compte que es pot aprendre a través de les vivències dels altres. Així mateix, he descobert l’ existència de base de dades KITE que constitueix un recurs TIC afavoridor del raonament basat en casos, segons el qual la resolució d’ un problema requereix el record de casos similars i aquí és on entra en joc la base de dades KITE. Abans creia que l’ ús de les TIC exigia als docents un ampli coneixement del seu maneig i un altra grau d’ imaginació i d’ esforç per aplicar.les per aconseguir els objectius d’ E-A proposats, ara, després de conèixer els models d’ experiències aquest esforç d’ imaginació es veu facilitat ja que podem buscar casos similars i adaptar.los a les nostres necessitats. Tot això ha contribuït a ser un aprenentatge significatiu per a mi, ja que he passat de pensar que l’ aplicació de les TIC era una tasca complexa i per això  m’ angoixava a considerar que l’ ús de models d’ històries pot simplificar aquest procés. Tot això m’ ha permès modificar i reestructurar alguns dels meus models mentals previs i construir.ne de nous a través de la constratació de casos similars, experimentant un veritable canvi conceptual i un aprenentatge significatiu que em resultarà molt útil en la meva pràctica docent amb el meu alumnat.

A més, centrant-nos en els models d’experiència puc afirmar que també ha estat un aprenentatge significatiu a partir de l’experiència dels altres. He après a partir d’històries que contenen experiències.

Tant la resolució de problemes com l’argumentació, activitats realitzades en aquest cas, corresponen a activitats constructivistes que porten a un aprenentatge significatiu i a més hi ha hagut el suport efectiu de la tecnologia. Aquésta (la tecnologia) ha estat un element imprescindible en aquest aprenentatge, ja que no ha estat un aprenentatge solitari sinó fruit de la reflexió i de compartir històries i experiències.

La tecnologia informàtica ha permès crear una xarxa de coneixements i experiències molt àmplia en què no existien les barreres espacials ni temporals per a relacionar-nos entre nosaltres. La relació virtual amb els companys, el taulers, el fòrum, la bústia de correu, els espais de grup, etc. són els elements clau que permeten que aquest aprenentatge sigui possible.

A més, poder compartir i conèixer experiències no només dels companys d’aula sinó, tal i com hem vist en la base KITE, de tot el món, mitjançant Internet és un altre dels avantatges de la tecnologia per a potenciar l’aprenentatge.

Internet, el fòrum de la UOC, la base KITE, traductors, el processador de textos word, han estat algunes de les tecnologies implicades en aquest aprenentatge significatiu.

Conclusions:

Primerament voldria comentar que quan vaig començar a treballar la miniactivitat 2.1 em vaig espantar, angoixar i atabalar moltíssim, ja que desconeixia totalment el programa KITE i el fet de tenir.lo que traduir (està amb anglès) em suposava un repte, però gràcies als comentaris fets al fòrum pels meus companys, al traductor google i dedicant moltes em van permetre moure’m amb més fluïdesa pel programa i poder llegir els diferents casos, amb la qual cosa vaig poder confeccionar la meva història i seguir endavant amb l’ elaboració d’ aquesta activitat. No ha estat una tasca fàcil però ara, puc dir que em sembla molt enriquidor  poder tenir accès a tantes històries de tot tipus.

Una de les primeres conclusions que puc treure és la importància de l’ aprenentatge significatiu dins del procés d’ Ensenyament-Aprenentatge. És a dir, el fet d’ haver experimentat en primera persona la construcció de models de les experiències d’ altres companys ha estat per a mi un aprenentatge significatiu per diferents motius:a) tingut un aprenentatge actiu, on havia de cercar les històries, seleccinar.les, integrar.les, etc;b) ha estat un aprenentatge constructiu: ja que he partit dels meus coneixements previs i moguda per un interès determinat he cercat aquelles històries que més m’ interessaven; c)M’ he sentit en tot moment protagonista dels meus aprenentatges en aquest procés constructiu; d)ha estat un aprenentatge col.laboratiu amb la intervenció dels companys i també de la consulta en el seu tauler d’ aula, essencial per tal que la construcció de models de les experiències dels altres es pugui dur a terme; e) S’ ha realitzar un aprenentatge intencional i conversacional, ja que hi havia un interès per aprendre, una intenció d’ aprendre i que s’ ha desenvolupat mitjançant un context de comunicació i intercanvi (fòrum); f) s’ ha donat un aprenentatge contextualitzat, ja que totes les històries s’ emmarquen en un context educatiu i situacional real; g) ha estat un aprenentatge reflexiu, i aquésta reflexió s’ ha donat en diferentes fases del procés: la manera com afrontar les diferents tasques, a partir de les històries dels companys, a partir de voler.les integrar i a partir de la reflexió que estem fent en aquest moment.

Una segona conclusió és el fet de continuar utilitzant l’ argumentació com a eina educativa a l’ hora d’ explicar perquè el cas exposat era una aprenentatge significatiu mitjançant l’ ús de la tecnologia, m’ ha servit per identificar, analitzar i construir els meus propis esquemes i realitzar canvis conceptuals, de tal manera que s’ ha produït aprenentatge significatiu.

Una tercera conclusió dir que els models de casos o històries que sorgeixen a partir de les experiències d’ altres persones són una bona eina d’ aprenentatge significatiu. És important per a la comprensió tot allò que recordem en forma d’ històries, la qual cosa es denomina raonament basat en casos,RBC (Cased-Based Learning) atés que davant de situacions noves, solem analitzar.les i comparar.les amb una situació ja experimentada.

 Tot i que s’ ha explicat anteriorment, comentar també que l’ ús de la tecnologia dins d’ aquest procés ha tingut un paper rellevant. El seu ús: base de dades Kite, fòrum, cercadors... han permès poder construir nous aprenentatges. L’ ús de la base de dades Kite ha contribuït al coneixement d’ experiències d’ altres companys respecte a l’ ús de la tecnologia dins de l’ àmbit educatiu ja sigui formal o no.

Finalment dir, després de l’ elaboració d’ aquesta miniactivitat considero que és necessari i primordial que els professionals integrin en el seu dia a dia les TIC ja que és un recurs que dona un ventall molt ampli de possibilitats d’ aprenentatges (ho hem pogut veure amb l’ exposició de casos dels companys) i permet innovar i evitar la monotonia. Considero que les TIC intervenen positivament afavorint l’aprenentatge significatiu entre els alumnes ja que són una font de motivació entre d’ altres raons.

La realització d’ aquesta miniactivitat, ens ha permès: a)conèixer la realitat que viuen les escoles i altres àmbits davant les noves tecnologies, dit d’ una altra manera, podem observar i aprendre com s’ apliquen les noves tecnologies dins de les aules o en altres àmbits per a desenvolupar activitats d’ aprenentatge i propiciar un aprenentatge significatiu; i b) ens ha induït a comprovar la veracitat de les afirmacions de Ferguson, Bareiss, Birnbaum i Osgood (1991), en quant que les històries poden funcionar com a substituts de l’ experiència directa i escoltar.les és equivalent a experimentar un mateix els fenòmens.