Total de visualitzacions de pàgina:

27.11.11

MINIACTIVITAT 2.1


Com els models d’ experiències poden contribuir a l’ aprenentatge significatiu:

Els models d’ experiències (històries) constitueixen una eina que ens permet aprofitar les vivències d’ altres en benefici propi perquè ens ofereix un coneixement ja existent prèviament que podem adaptar a situacions similars que hem d’ afrontar. Això ens possibilita anticipar i evitar possibles dificultats imprevistes i alhora millorar les decisions i solucions posteriors. A més, l’ estudi d’ aquests models ens pot generar una concepció diferent a la que teníem inicialment; la recerca de casos similars m’ ha permès contrastar opinions d’ altres i crear una de pròpia, donant lloc a un canvi conceptual i, conseqüentment, a un aprenentatge significatiu. Així, podem dur a terme un aprenentatge significatiu sense haver de tenir una experiència directa, sinó a través d’ un raonament mitjançant analogies.
Per a poder aprofitar aquests models d’ experiència (històries), és convenient que estiguin emmagatzemats en bases de dades indexades a fi de poder recórrer a aquests en funció de les nostres necessitats. El mitjà que ens permet analitzar.les (les històries) s’ anomena raonament basat en casos (RBC).
El RBC és un mètode d’intel·ligència artificial per a representar els coneixements de les persones. Sosté que els coneixements de les persones s’emmagatzemen en la memòria en forma d’històries. Quan es troben amb una situació nova,les persones l’ analitzen i intenten recuperar una situació experimentada que s’assembli i el que van aprendre d’aquella situació. Per tant, els problemes nous es resolen buscant casos semblants del passat i aplicant lliçons d’aquella experiència en el nou cas. Els estudiants poden impulsar el canvi conceptual construint models de les experiències de les altres persones, recollint històries sobre les experiències dels altres.
Les històries poden funcionar com a substituts de l’experiència directa, és a dir, tot i no haver realitzat mai aquella experiència podem aprendre de la història que explica aquella experiència. Ja que escoltar històries és quasi equivalent a experimentar un mateix els fenòmens, és a dir, les estructures que utilitzem per entendre la història són les mateixes que utilitzem per a portar a terme una tasca.
Un exemple de tot això és la base de dades KITE.
Els coneixements adquirits d’ aquesta manera passen a formar part de la nostra base de raonament que ens servirà per a futurs problemes. Per emprar aquest raonament basat en casos cal seguir un cicle format per 4 processos: a) recordar casos similars; b) reutilitzar la informació del casos per solucionar el nou problema; c) revisar la solució proposada; d) retenir l’ experiència per a properes situacions.
Considero que tant els casos de la base de dades, com els casos compartits amb els companys, són molt interessants i són una font d’aprenentatge perquè poden servir de substituts de la nostra experiència directa, la podem comparar amb alguna experiència semblant i recordar el que en varem aprendre d’aquella situació o simplement aprendre’n quelcom nou que no havíem experimentat mai, tot produint en nosaltres un canvi conceptual en el nostre propi món.

 Experiència amb els casos KITE i els dels meus companys:

Ha estat una activitat molt interessant, ja que desconeixia totalment aquesta base de dades KITE, i al inspeccionar.la i poder.la entendre, he descobert un nou món de possibilitats per a poder dur a terme, i sobretot per a poder buscar històries en un futur. M’ ha semblat impressionant i m’ha sorprès gratament tot el què podem aprendre amb la quantitat de casos que s’ hi exposen, es pot trobar casos de totes les assignatures i de tots els nivells.
L’estratègia d’aprenentatge basada en la imitació és el procediment més natural d’enfrontar-se als problemes. Ens servim dels models més propers com a pauta d’acció-reacció.
Tenint en compte que resulta del tot impossible comprendre tot coneixement experimental, podem reutilitzar aquells casos resolts per altres i aplicar.los en situacions semblants, aprofitant l’ experiència que es va obtindre d’ ells. Kite al igual que els casos exposats pels companys suposen una excel.lent base de dades de centenars d’ experiències que representen un suport excel.lent per a tots. A més, gràcies a la tecnologia que suposa la base de dades KITE es facilita la búsqueda d’ aquells casos que pretenem llegir basant.se en les característiques que t’ interessen a tu.
Els casos KITE, així com els casos dels meus compays, són pautes d’acció concretes que, al fer.se públics els seus processos de decisió i valoració, poden aprofitar-se com una forma d’aprenentatge.
Són models de pensament i acció que expliciten QUÈ, COM, i PERQUÈ d’allò que fan. D’aquesta manera, els estudiants poden impulsar el canvi conceptual construint models a partir de les experiències dels altres. Això, produeix el desequilibri necessari per elaborar els aprenentatges significatius a partir de les relacions que formem entre els  nous continguts i allò que ja sabem.
La base de dades KITE representa un suport excel·lent per a qualsevol  professional de l’educació, ja que aporta gran quantitat d’informació útil per millorar la resolució de problemes complexos que ens poden succeir.
En aquest sentit, la Tecnologia és un instrument de suport a la construcció de coneixement, així com un vehicle per accedir a la informació i per comparar creences, perspectives i arguments amb els altres i dels altres. És un context que facilita l’aprenentatge a través de l’acció, la simulació i la representació de situacions pròpies del món real. També, és un mitjà d’interacció social que facilita l’aprenentatge a través del diàleg, la col·laboració i la construcció de consens entre els membres d’una comunitat. I,finalment, és un partner” intel·lectual que ajuda al discent a articular i representar el que sap, el que ha après i la manera com ho ha après.
Els models d’experiències com els que trobem en la base KITE fan palesa la importància de les TIC en la feina del docent. Compartir aquestes experiències a través d’Internet permet aprendre dels altres i avançar en el propi coneixement.
Compartiu experiències permet aprendre de la pràctica dels demés, modificar-ho, aplicar-ho al context de cadascú, plantejar-te nous dubtes sobre determinats aspectes, etc.
La posada en comú, conèixer i comparar les experiències dels companys permet reflexionar sobre el treball propi, aprendre d’un mateix i alhora dels companys/es i utilitzar els coneixements per millorar la pròpia pràctica docent. Tal com apunta David Jonassen, construir models d’experiència i compartir-los poden funcionar com a substituts de l’experiència directa.
Pel que fa al paper de la Tecnologia, cal dir, que és un instrument de suport a la construcció de coneixement, així com un vehicle per accedir a la informació i per comparar perspectives, creences, arguments... amb els altres i dels altres. És un context que facilita l’aprenentatge a través de l’acció, la simulació i la representació de situacions pròpies del món real. També, és un mitjà d’interacció social que facilita l’aprenentatge a través del diàleg, la col·laboració i la construcció de consens entre els membres d’una comunitat. I,finalment, és un partner” intel·lectual que ajuda al discent a articular i representar el que sap, el que ha après i la manera com ho ha après.
Pel que fa a la meva consulta de casos en la base KITE cal dir que he llegit molts casos referents a diferents nivells i a diverses matèries, ja que al ser mestra substituta tant d’ educació primària com d’ educació infantil, doncs recorro moltes escoles i vec moltes metodologies i maneres de fer. Finalment, he tingut en compte el cas 2007-1 de la base de dades KITE per a elaborar el meu, ja que és el cas que més s’ assembla al que he vist últimament. Una de les diferències amb el meu cas, és que en el meu l’ alumnat és de 6è, en canvi en el cas 2007-1 és de segon grau, 8 anys. A diferència del cas KITE en el meu no va haver ajuda externa i el tema de la presentació Power Point era diferent: planetes i en el meu països. En tots dos casos es treballaven en grup i l’ alumnat estava motivadíssim i el el procés d’aprenentatge va ser significatiu i el resultat molt excel.lent.
Com he dit anteriorment al ser substituta em toca fer de tot i de totes les matèries, per tant, un altre cas de la base de dades que m’ ha cridat l’ atenció és el cas 1152-1. En aquest cas es planteja que alumnes de 5è grau exerceixen un paper actiu com a escriptors i il.lustradors d’ una història que han de desenvolupar, que finalitza amb la creació d’ un llibre utilitzant sols un processador de textos. Destaco aquest cas perquè m’ ha servit per a donar.me compte que un processador de textos no només serveix per a passar a net un text, sinó que pot servir per fomentar que l’ alumnat desenvolupi diverses capacitats com: treball col.laboratiu, la creativitat, l’ autoestima, etc.
D’ altra banda, d’ entre els casos dels meus companys de l’ aula destacar: Elaborem la revista de l’ escola, de Mª de las Angustias Matallín ja que m’ he sentit bastant identificada amb el seu cas que és molt semblant amb un que vaig viure jo fa anys però el meu era a nivell de tota l’ escola. Un altre cas que m’ ha cridat l’ atenció és el de:Som prehistòrics, de Virginia Amat, m’ ha cridat molt el seu cas ja que és un cas per a desenvolupar les competències, i m’ ha fet parar.me a pensar com puc jo portar a terme en el meu dia a dia projectes, activitats o tasques amb les TIC i que alhora faci desenvolupar les diferents capacitats del meu alumnat.
Tots aquests casos reforcen la idea que els alumnes aprenen de forma quasi autònoma, després de rebre certes orientacions per part del professor.
En aquests casos es veu com els alumnes tenen rol participatiu i protagonista (concepció constructivista de l’E-A), que posa èmfasi en la construcció grupal del coneixement, en la col.laboració i en la cooperació per aprendre. Destacar també en aquests casos que l’ alumnat ha d’ interactuar per planificar, per fer les activitats, per aprendre uns dels altres, per descobrir nous coneixements, els alumnes decideixen aprendre... Per tant, en aquests 4 casos sí es produeix aprenentatge significatiu. Per últim vull destacar la importància de l’ entrevista present en tots els caos, ja que mitjà d’ aquesta s’ adquireix coneixement sobre objectius, motivacions, etc. A més totes aquestes entrevistes presenten una mateixa estructura, resulta fàcil d’ identificar similituds i diferències entre els diversos casos, la qual cosa, després d’ un procés d’anàlisi, reflexió i síntesi, afavoreix la construcció d’ opinions noves i pròpies i, per conseqüent, un aprenentatge significatiu.

Què he après dels casos compartits? Ha estat un aprenentatge significatiu?

La realització d’ aquesta miniactivitat m’ha permès descobrir una nova manera d’ aprendre i que jo desconeixia que és el raonament basat en casos. Abans, pensava que apreníem a fer mitjançant l’ experiència directa amb l’ entorn. Però ara, m’ he donat compte que es pot aprendre a través de les vivències dels altres. Així mateix, he descobert l’ existència de base de dades KITE que constitueix un recurs TIC afavoridor del raonament basat en casos, segons el qual la resolució d’ un problema requereix el record de casos similars i aquí és on entra en joc la base de dades KITE. Abans creia que l’ ús de les TIC exigia als docents un ampli coneixement del seu maneig i un altra grau d’ imaginació i d’ esforç per aplicar.les per aconseguir els objectius d’ E-A proposats, ara, després de conèixer els models d’ experiències aquest esforç d’ imaginació es veu facilitat ja que podem buscar casos similars i adaptar.los a les nostres necessitats. Tot això ha contribuït a ser un aprenentatge significatiu per a mi, ja que he passat de pensar que l’ aplicació de les TIC era una tasca complexa i per això  m’ angoixava a considerar que l’ ús de models d’ històries pot simplificar aquest procés. Tot això m’ ha permès modificar i reestructurar alguns dels meus models mentals previs i construir.ne de nous a través de la constratació de casos similars, experimentant un veritable canvi conceptual i un aprenentatge significatiu que em resultarà molt útil en la meva pràctica docent amb el meu alumnat.
A més, centrant-nos en els models d’experiència puc afirmar que també ha estat un aprenentatge significatiu a partir de l’experiència dels altres. He après a partir d’històries que contenen experiències.
Tant la resolució de problemes com l’argumentació, activitats realitzades en aquest cas, corresponen a activitats constructivistes que porten a un aprenentatge significatiu i a més hi ha hagut el suport efectiu de la tecnologia. Aquésta (la tecnologia) ha estat un element imprescindible en aquest aprenentatge, ja que no ha estat un aprenentatge solitari sinó fruit de la reflexió i de compartir històries i experiències.
La tecnologia informàtica ha permès crear una xarxa de coneixements i experiències molt àmplia en què no existien les barreres espacials ni temporals per a relacionar-nos entre nosaltres. La relació virtual amb els companys, el taulers, el fòrum, la bústia de correu, els espais de grup, etc. són els elements clau que permeten que aquest aprenentatge sigui possible.
A més, poder compartir i conèixer experiències no només dels companys d’aula sinó, tal i com hem vist en la base KITE, de tot el món, mitjançant Internet és un altre dels avantatges de la tecnologia per a potenciar l’aprenentatge.
Internet, el fòrum de la UOC, la base KITE, traductors, el processador de textos word, han estat algunes de les tecnologies implicades en aquest aprenentatge significatiu.

Conclusions:

Primerament voldria comentar que quan vaig començar a treballar la miniactivitat 2.1 em vaig espantar, angoixar i atabalar moltíssim, ja que desconeixia totalment el programa KITE i el fet de tenir.lo que traduir (està amb anglès) em suposava un repte, però gràcies als comentaris fets al fòrum pels meus companys, al traductor google i dedicant moltes em van permetre moure’m amb més fluïdesa pel programa i poder llegir els diferents casos, amb la qual cosa vaig poder confeccionar la meva història i seguir endavant amb l’ elaboració d’ aquesta activitat. No ha estat una tasca fàcil però ara, puc dir que em sembla molt enriquidor  poder tenir accès a tantes històries de tot tipus.
Una de les primeres conclusions que puc treure és la importància de l’ aprenentatge significatiu dins del procés d’ Ensenyament-Aprenentatge. És a dir, el fet d’ haver experimentat en primera persona la construcció de models de les experiències d’ altres companys ha estat per a mi un aprenentatge significatiu per diferents motius:a) tingut un aprenentatge actiu, on havia de cercar les històries, seleccinar.les, integrar.les, etc;b) ha estat un aprenentatge constructiu: ja que he partit dels meus coneixements previs i moguda per un interès determinat he cercat aquelles històries que més m’ interessaven; c)M’ he sentit en tot moment protagonista dels meus aprenentatges en aquest procés constructiu; d)ha estat un aprenentatge col.laboratiu amb la intervenció dels companys i també de la consulta en el seu tauler d’ aula, essencial per tal que la construcció de models de les experiències dels altres es pugui dur a terme; e) S’ ha realitzar un aprenentatge intencional i conversacional, ja que hi havia un interès per aprendre, una intenció d’ aprendre i que s’ ha desenvolupat mitjançant un context de comunicació i intercanvi (fòrum); f) s’ ha donat un aprenentatge contextualitzat, ja que totes les històries s’ emmarquen en un context educatiu i situacional real; g) ha estat un aprenentatge reflexiu, i aquésta reflexió s’ ha donat en diferentes fases del procés: la manera com afrontar les diferents tasques, a partir de les històries dels companys, a partir de voler.les integrar i a partir de la reflexió que estem fent en aquest moment.
Una segona conclusió és el fet de continuar utilitzant l’ argumentació com a eina educativa a l’ hora d’ explicar perquè el cas exposat era una aprenentatge significatiu mitjançant l’ ús de la tecnologia, m’ ha servit per identificar, analitzar i construir els meus propis esquemes i realitzar canvis conceptuals, de tal manera que s’ ha produït aprenentatge significatiu.
Una tercera conclusió dir que els models de casos o històries que sorgeixen a partir de les experiències d’ altres persones són una bona eina d’ aprenentatge significatiu. És important per a la comprensió tot allò que recordem en forma d’ històries, la qual cosa es denomina raonament basat en casos,RBC (Cased-Based Learning) atés que davant de situacions noves, solem analitzar.les i comparar.les amb una situació ja experimentada.
 Tot i que s’ ha explicat anteriorment, comentar també que l’ ús de la tecnologia dins d’ aquest procés ha tingut un paper rellevant. El seu ús: base de dades Kite, fòrum, cercadors... han permès poder construir nous aprenentatges. L’ ús de la base de dades Kite ha contribuït al coneixement d’ experiències d’ altres companys respecte a l’ ús de la tecnologia dins de l’ àmbit educatiu ja sigui formal o no.
Finalment dir, després de l’ elaboració d’ aquesta miniactivitat considero que és necessari i primordial que els professionals integrin en el seu dia a dia les TIC ja que és un recurs que dona un ventall molt ampli de possibilitats d’ aprenentatges (ho hem pogut veure amb l’ exposició de casos dels companys) i permet innovar i evitar la monotonia. Considero que les TIC intervenen positivament afavorint l’aprenentatge significatiu entre els alumnes ja que són una font de motivació entre d’ altres raons.
La realització d’ aquesta miniactivitat, ens ha permès: a)conèixer la realitat que viuen les escoles i altres àmbits davant les noves tecnologies, dit d’ una altra manera, podem observar i aprendre com s’ apliquen les noves tecnologies dins de les aules o en altres àmbits per a desenvolupar activitats d’ aprenentatge i propiciar un aprenentatge significatiu; i b) ens ha induït a comprovar la veracitat de les afirmacions de Ferguson, Bareiss, Birnbaum i Osgood (1991), en quant que les històries poden funcionar com a substituts de l’ experiència directa i escoltar.les és equivalent a experimentar un mateix els fenòmens.

10.11.11

RECTIFICACIÓ DE LES PREGUNTES-TRAMPA


RECTIFICACIÓ DE LES PREGUNTES-TRAMPA DE L’ AVALUACIÓ INICIAL: Situa’t de 0 a 10 (0 gens d’acord 10 molt d’acord):

Hola a tots i totes.. els nous canvis els he marcat amb color blau.. així... que... aquí els teniu....


TE2) L’objecte principal de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents: 9 / 5

CC2) Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors: 9

TC1) Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement : 9 / 5

DT2) La tecnologia es basa en la ciència per la qual cosa és neutral en relació a prejudicis, valors i actituds: 7/ 1

CC1) Les aules de la UOC són una comunitat d’aprenentatge: 8

DU2) Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal: 2

TE1) La Tecnologia Educativa per a psicopedagogs consisteix en assegurar un bon domini de les TIC: 8 / 5

DU1) Els debats a la UOC poden millorar moltíssim: 7

TC2) Les TIC són necessàries per transmetre els continguts als alumnes: 8/ 5

DT1) El canvi tecnològic determina el canvi social: 9 / 5

9.11.11

ARGUMENTS DEL MEU CANVI CONCEPTUAL


Arguments sobre el meu canvi conceptual:
La realització del debat, la lectura dels diferents documents i material, i la realització de les diferents activitats proposades són les responsables del meu canvi conceptual.
L’ eina Cmap m’ ha ajudat a centrar i organitzar tota la nova informació i a més  amés, m’ ha permés fer una revisió i canvi constant de tot lo plasmat en ell.
El debat també ha ajudat a aquest canvi conceptual, el què ha permès compartir significats i adoptar postures crítiques que permeten el canvi.
Per tant, mitjançant la tecnología he sofert un canvi conceptual que m’ ha generat uns aprenentatges significatius i funcionals en un context de col.laboració.

3.11.11

CANVI CONCEPTUAL


Quan vaig començar aquesta PAC, em va resultar complicat poder relacionar els conceptes de Ciència, Tecnologia i Societat ja que tot havent fet un curs l’ estiu passat que tractava aquests temes, els meus coneixements previs envers aquests temes eren escassos, amb la qual cosa el meu primer mapa conceptual té poques connexions.
Perquè es produeixi un canvi conceptual s’ha d’haver creat primerament un model mental.
Mitjançant l’experiència i la reflexió, així com allò que ens ensenyen, anem afegint conceptes als nostres models mentals i així anem construint de nous, o modificant els ja existents. A partir d’aquests canvis aprenem de manera significativa i per tant aprenem a aplicar i comprendre allò que hem assimilat.
Comparant els dos mapes conceptuals sobre la relació entre en ciència, tecnològia i societat es pot comprovar que hi ha hagut un canvi conceptual significatiu, ja que he estat conscient de la meva manera de veure les coses durant el procés i he percebut la necessitat de canvi quan ha estat necessari.
La realització d’ aquests dos mapes s’ han portat a terme en dos moments concrets:el 1r, sorgit de les idees inicials i que és el resultat d’un primera avaluació inicial que es va portar a terme durant els primers dies de cursar aquesta assignatura i el 2n després de l’ anàlisi i reflexió de les lectures de diferents articles i materials proporcionats per la  consultora a l’ aula i de la participació dels meus companys i meva en un debat CTSE (Ciència Tecnologia, Societat i Educació) on es va argumentar sobre diversos conceptes i actituds vinculats als continguts exposats al material en paper del mòdul 1: “Educació i tecnologia: fonaments teòrics”, que m’ ha permès ampliar conceptes, eliminar altres o bé reorganitzar conceptes que ja tenia plasmats, amb la qual cosa s’ ha produït un canvi conceptual, així tenim que per exemple pel que fa a la reorganització: en el 1r mapa tenia Tecnologia-Ciència-Societat totes juntes però sense especificar la relació existent entre aquests conceptes, en canvi en el 2n mapa s’ ha reorganitzat aquests conceptes formant un triangle d’ interacció i relació mútua d’ aquests 3 conceptes i explicant la seva relació, de tal manera que podem veure per exemple com els factors socials influeixen en els canvis tecnològics i com la tecnologia i, per tant, els canvis tecnològics influeixen en la societat; pel que fa a l’ ampliació de conceptes trobem Tecnologia Educativa com un altre concepte rellevat i TIC (2n mapa), cal dir també que hi ha un canvi en les relacions entre alguns conceptes, ja que en aquest segon mapa s’ estableixen ben diferenciades aquestes relacions o bé, s’ han canviat comparant.ho amb el mapa 1. Pel que fa a l’ avaluació dels dos mapes tenim: pel que fa al nombre de nodes i de proposicions diferents, veiem que en el segon mapa hi ha un nombre més elevat de nodes i proposicions que constitueixen una xarxa més ampla, complexa i amb relacions jeràrquiques. Un altre aspecte a destacar és que al segon mapa hi apareixen exemples i en el primer no. Pel que fa la centralitat veiem que en el 1r mapa es basa en Tecnologia-Ciència-Societat, en canvi al segon mapa s’ ha passat a un concepte més: Tecnologia Educativa.
També cal dir que he experimentat un canvi conceptual al llarg d’ elaboració de tota la pac envers l’ utilització de les noves tecnologies, ja que aquestes les considerava com una eina per tal de reforçar continguts, buscar definicions, etc;és a dir, no la considerava com una eina per a construir coneixement, però m’he adonat que no és així, que les TIC a l’ aula afavoreixen la construcció de coneixement i d’ un d’ aprenentatge significatiu, aleshores dependrà de l’ ús que se’ n faci d’ elles i en quins contextos es presentin per tal d’ afavorir aquest aprenentatge.
Pensant en algun exemple de canvi conceptual que he experimentat recentment és el de competències, el meu model mental inicial era que cadascuna d’ elles s’ havien de treballar però per separat, de tal manera que al final treballaves totes. A partir de l’ anàlisi i reflexió que vaig fer durant la meva assistència a cursets i de les necessitats i progrés del meu alumnat vaig produir un canvi conceptual, de tal manera que vaig entendre que totes s’ interrelacionaven i s’ havien de treballar conjuntament per formar a un nen o nena competent.
Revisant les respostes en relació a l’ avaluació inicial, si haguès de tonar a contestar canviaria algunes d’ elles com a conseqüència del meu canvi conceptual. Així per exemple canviaria la que vaig puntuar amb un 9 que el canvi tecnològic determina el canvi social, ara ficaria un 5 ja que considero que ambdos han de complementar.se, ja que per un costat els canvis tecnològics influeixen en el desenvolupament social i per altra banda, el canvi social (necessitats socials, interessos polítics...) condicionen els canvis tecnològics.
També canviaria la TC1 els professionals de l’ educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement. Ho canviaria perque amb la realització d’ aquesta PAC1 i les seves diferents activitats: debat, blogs, etc.. m’ he donat compte que el coneixement es construeix que és el que hem fet amb aquestes activitats, i per tant, el coneixement no es transmetre (model tradicional d’ aprenentatge).
Voldria destacar la importància del debat, ja que independenment de la postura que cada un de nosaltres ha defensat, ens ha servit per a intercanviar opinions, i així hem anat canviant la concepció que cadascun/a tenia dels conceptes principals i les relacions que s’ estableixen entre ells: Ciència, Tecnologia i Societat. Per tant, el debat ha suposat un procés de reflexió entre tots els conceptes que hem treballat.

MAPA CONCEPTUAL 2


MAPA CONCEPTUAL 2: Fruit de l’ estudi del mòdul 1 del temari:“Educació i tecnologia: fonaments teòrics” de Cabero,  “TIC i aprenentatge significatiu” de Jonassen,  l'article del debat: Domènech, Miquel; Javier Tirado, Francisco: (2002) Ciència, tecnologia i societat: nous interrogants per a la psicologia, i del nous conceptes i reflexions sorgits del debat. He ficat colors per a una millor comprensió del procés d’ aprenentatge, així tenim que els tres eixos importants que formen el triangle de relació i interacció mútua estan en negreta i del mateix color. Després de cada concepte: Societat, Ciència i Tecnologia n’ hi ha d’ altres conceptes que tenen un color determinat depenent si estan relacionats amb Societat: color blau; Tecnologia: verd; Ciència: taronja-groc; i Tecnologia Educativa:verd. Alhora tots els conceptes que pertanyen a un mateix grup, com per exemple Societat (color blau):aquest color va decreixent (fort, fluix, més fluix...) tenint en compte la rellevància o jerarquia del concepte; i així amb els altres.



2.11.11

MINI ACTIVITAT PAC 1.5: Debat sobre la relació Ciència, Tecnologia (i Tècnica), Societat i Educació (CTSiE)


CARPETA: RELACIÓ CTS

FIL DETERMINISTA:

Aportació 1:
Subscric la tesi de l' Eva ja que hi ha més raons per les quals la innovació tecnològica millora i canvia la vida de les persones.
En els últims temps, el món ha anat canviant mitjançant un massiu desenvolupament tecnològic,la qual cosa ha comportat un conjunt d' avantatges, que fa que la persona d' avui en dia sigui més accessible a altres camps, ja sigui en la medicina (trobar vacunes contra noves enfermetats) , en el medi ambient (tecnología anticontaminació) etc.

Diferents avenços tecnológics com per exemple: l' "Ull Biònic",de la professora Yael Harein, de la Facultat de Ingeniería Eléctrica de la Universitat de Tel Aviv, ha desenvolupat una investigació fonamental que pot tornar la visió als ulls cecs, fusionant els nervis de la retina amb electrodes per a estimular el creixement celular; l' auto híbrido, vehicle de propulsió alternativa que combina un motor mogut per energia elèctrica provinent de combustió interna, la qual permet aprofitar un 30% de l' energia que generen, mentres que un vehicle convencional de gasolina tant sols utilitza un 19%; mitjançant altres avenços tecnológics s' ha pogut prevenir o curar malalties, etc.


Per tant, amb aquests exemples tecnològics entre d' altres podem dir que la tecnología en la nostra societat permet una millora en la qualitat de vida de les persones.


Les referències bibliogràfiques per argumentar aquest fil, i per tant, el missatge anterior ha estat:

Bibliografia:
Material en suport paper del mòdul “Educació i tecnologia:
fonaments teòrics”, especialment el primer bloc.

REVUELTA, FR. I; PÉREZ, L (2009): Interactividad en los entornos de formación on-line. Ed. Uoc.Barcelona.

Webgrafia:

http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html

http://www.campus-oei.org/salactsi/elsa7.htm

http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Somos/Anonymous/elpepusocdmg/20110116elpdmgrep_1/Tes

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/08/internacional/1297130739.html

http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0107026/aibar.html


http://contextoeducativo.com.ar/2000/2/nota-1.htm
Aportació2:

Seguint la mateixa línea que la meva companya Iolanda els canvis tecnològics condueixen a canvis socials, de manera que la tecnologia configura la nostra societat i afecta a tots els àmbits socials.

a) Nous models de relacions socials i culturals basats en una societat en xarxa. Les eines de comunicació (telefonia mòbil, correu electrònic, videoconferències, xats, etc) faciliten la interacció entre les persones prescindint de les circumstàncies geogràfiques o temporals. Aquesta facilitat de comunicació, i d’ accés a la informació, fonamenta les relacions entre diferents comunitats i, per tant, la interculturalitat. Les formes d’ oci, en aquest context també adquireixen noves dimensions. Per exemple, en el concepte de cibercultura. Amb la introducció de la telefonia mòbil o el correu electrònic, ha canviat les formes de comunicar.nos o relacionar.nos amb els amics i familiars, etc.

b) Noves maneres d’ organitzar i concebre el treball. D’ acord amb el professor Carnoy (2004), un dels impactes més importants originats per la introducció de les TIC a les empreses rau en la capacitat de poder interconnectar diferents departaments entre ells, amb els treballadors, o amb altres empreses. Una de les implicacions originades per la facilitat de compartir informació i poder coordinar activitats a distància origina, d’ alguna manera, estructures organitzatives menys jerarquitzades i més dinàmiques. Així, s’ imposen estructures més planes on l’ autonomia dels treballadors, la seva capacitat per gestionar el seu temps, el treball en equip o la capacitat d’adaptar.se als canvis és cada vegada més important. També la introducció de les TIC originen canvis en la manera com les empreses es relacionen amb els seus proveïdors o amb els seus clients. També, s’ origina la necessitat de crear noves ocupacions relacionades directament amb les TIC o derivades dels canvis organitzatius que comporten.
Per exemple: la possibilitat de proporcionar informació i serveis mitjançant la web, o de poder atendre peticions dels clients per correu electrònic, comporten canvis importants en la manera com es treballa i s’ organitza la feina

c) Noves manera d’accedir a l’ educació: un exemple clar és el d’ educació a distància mitjançant les TIC on la manera d’aprendre dels estudiants adquereix unes característiques específiques. I no solament en la formació no presencial, sinó també formen part de les eines de la formació presencial (possibilitats d’ Internet per a la cerca d’informació, o les seves eines de processament). El potencial de les TIC també està present en les possibilitats de millorar la formació permanent de les persones: la possibilitat d’ accedir a informació mitjançant la Xarxa fa que les oportunitats d’ autoformació incrementin. Les TIC afecten directament la manera d’ organitzar els processos de treball en l’ educació, els requeriments de formació dels professors o la mateixa pràctica pedagògica.

d) Noves maneres de proveir i adquirir serveis. La manera d’ organitzar i concebre el treball repercuteix també, en la manera com els usuaris poden gaudir dels serveis que ofereixen les empreses o l’ Administració. Per exemple: la compra d’ entrades en un caixer automàtica o per Internet; el pagament d’un impost per Internet evitant les cues; la possibilitat de sol.licitar hora al metge per Internet, etc.

Per tant, tal i com ha quedat exemplificat en línees anteriors, la societat no pot fer altra cosa que anar a remolc dels canvis tecnològics i anar.se adaptant a ells ràpidament ja que són una font important de transformacions.


Les referències bibliogràfiques per argumentar aquest fil, i per tant, el missatge anterior ha estat:

Bibliografia:

Material en suport paper del mòdul 1, “Educació i tecnologia:
fonaments teòrics”, especialment el primer bloc.

CARNOY, M (2004): Les TIC en l' ensenyament:possibilitats i reptes. Ed. UOC. Barcelona.
REVUELTA, FR. I; PÉREZ, L (2009): Interactividad en los entornos de formación on-line. Ed. Uoc. Barcelona.

A.A.V.V. (2006): L' alfabetització digital en els processos d' inclusió social. Ed. UOC. Barcelona.


Webgrafia:

http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html

http://www.campus-oei.org/salactsi/elsa7.htm

http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Somos/Anonymous/elpepusocdmg/20110116elpdmgrep_1/Tes

http://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/08/internacional/1297130739.html

http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0107026/aibar.html

http://contextoeducativo.com.ar/2000/2/nota-1.htm

http://www.uoc.edu/inagural04/dt/cat/carnoy2004.pdf


CARPETA: CT ESCOLA

FIL COMPETÈNCIA DIGITAL:

Aportació 3:
Estic d' acord amb Beatriz quan conclou dient que la tecnologia determina el canvi social i la història en sí. Quan posem un element tecnológic nou a la societat, és aquesta la que es transforma i s' adapta a aquest nou element. Seguint amb aquesta línea:
Les Tics produeixen transformacions en tots els àmbits de l’ escola i són necessàries ensenyar.les per desenvolupar en els alumnes competències.
La tecnologia, i per tant, les TICs condiciona el canvi i les estructures socials. És doncs, una font important de transformacions a la que els individus han d’ adaptar.se ràpidament.
La incorporació de la competència digital en el currículum de Primària i Secundària respon a la visió de què l’ escola ha de formar per aprendre al llarg de tota la vida.  La finalitat de l’ educació és aconseguir que els nois i les noies adquereixin les eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiin en el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’ intervenir activament i críticament en la societat plural, diversa i en continu canvi, que els ha tocat viure (Decret 142/2007). És a dir formar ciutadans competents en tots els àmbits. Entenem per competència en paraules de Sarramona (2007): “com una capacitat per resoldre problemes complexos utilitzant coneixements, habilitats i actituds. Problemes de la vida real, quotidians. Per dir.ho d’ una altra manera, una persona competent és aquella que és capaç de resoldre els problemes que corresponen al seu àmbit.
No és pròpia d’ una àrea, sinó que és present i pren i dóna significat a pràcticament totes les àrees. Aquest fet implica que els alumnes hauran d’assolir aquesta competència a través del seu treball en diverses àrees curriculars i, alhora que l’ aprenentatge de certs continguts propis de les diferents àrees hauran d’ estar molt vinculats a l’ ús de les Tics.
El tractament de la informació i la competència digital s’ integra, juntament amb la competència d’ aprendre a aprendre i la competència matemàtica, dins de les competències metodològiques en el nou marc dels decrets de primària. Aquesta competència digital està formada per diferents components (Jordi Adell):a) competència informacional:adquisició de coneixements, habilitats i destresses per a treballar la informació; b) competència tecnològica o informàtica: el maneig de les eines tecnològiques no sols implica ordinadors, sinó també llibres digitals, etc; c) alfabetitzacions múltiples: accés a nous llenguatges audiovisuals; d) ciutadania digital: preparació ver a viure en el món real i en el món virtual; e) competència cognitiva genèrica: la competència digital com a part de totes les competències. Així, s’ entén per competència digital el coneixement i l’ ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la resolució de problemes i la presa de decisions que es plantegin en diferents situacions de coneixement i contextos d’ aprenentatge.
Aqueta competència consisteix en disposar d’ habilitats per a buscar, obtenir, processar i comunicar informació, i per a transformar.la en coneixement. Incorpora diferents habilitats que van des de l’ accés a la informació fins a la seva transmissió en diferents suports una vegada que sigui tractada, incloent la utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació com a element essencial per a informar.se, aprendre i comunicar.se. La competència digital implica ser una persona autònoma, eficaç, responsable, crítica i reflexiva al seleccionar, tractar i utilitzar la informació disponible, constrastant.la quan sigui necessari...
Això implica anar desenvolupant metodologies de treball a l’ aula diferents (a les portades a terme fins ara), metodologies que afavoreixen que els nois i les noies puguin esdevenir persones autònomes, comunicatives, expressives, eficaces, responsables, crítiques i reflexives en la selecció, el tractament i la utilització de la informació i les seves fonts, en diferents suports i formats tecnològics; implica també un canvi de rols a l’aula: tant del professorat, qui ha d’ ampliar els seus coneixements envers la tecnologia; com el rol de l’ alumnat que té un paper més actiu en l’ aprenentatge; també implica canvis pel que fa als recursos materials:intranets i webs del centro, PDI...
Conclusió: Les TICs i la competència digital no només han d’ estar present en totes les àrees del currículum , sinó que s’ han d’ entendre com a elements que impliquen transformacions de l’escola, de la metodologia que s’ utilitza en l’ ensenyament-aprenentatge i de canvis socials.
Bibliografia:
PALLACH, J. (1990): Escola i noves tecnologies. Ediciones CEAC. Barcelona.
PRATS, M. A. (2009): La competència digital a l’ educació primària. Ed. UOC. Barcelona.
Decret 142/2007 pel qual s' estabeix l'' ordenació dels ensenyaments d' educació primària.
Webgrafia:
http://www.slideshare.net/cfcarras/insercin-curricular-de-las-tics


SÍNTESIS:
Una idea que m ha fet pensar al llarg de tot el debat és la de: :"les transformacions socials són una simple conseqüència dels desenvolupaments tecnològics. "(Doménech i Tirado (2002)”.
Vivim en un sistema social en què preval el “paradigma informacional” que condueix a una societat en què la generació, el processament i la transmissió de la informació es converteixen en fonts fonamentals  de la productivitat i el poder. Per a afrontar.se als nous reptes que planteja la societat actual, es requereix de noves formes de funcionament per part dels docents i dels estudiants.
L’ aparació de les TIC incideix en l’ educació, provocant una sèrie de transformacions:
  • Exigeix noves habilitats...a més a més d’ aprendre a buscar informació, transmetre informació i coneixement a través de les TIC, s’ ha de capacitar a les persones per a que puguin intervenir i desenvolupar.se en els nous escenaris.
  • Possibilita nous processos d’ essenyament-aprenentatge, aprofitant les funcionalitats que ofereixen les TIC.
  • Sol.licita un nou sistema educatiu.
  • Exigeix el reconeixement del dret universal a l’educació també en el tercer entorn (món virtual).
  • Canvi del rols tant de l’ alumne com del docent.
L’ aparició de tots aquests recursos, eines i estratègies comporta la búsqueda d’ una major i més fàcil inclusió i integració de les TIC en les aules, en les tutories i en les activitats d’ aprenentatge. Són utilitzades tant per a l’ elaboració de continguts, com per a l’ ampliació i recolzament del procés educatiu en si mateix.
Amb tot això i amb la resta d’ aportacions del debat la meva visió de l’aprenentatge ha canviat, ja que aprendre no significa solament rebre continguts, sinó que hi ha una responsabilitat compartida de contribuir amb la comunitat d’ aprenenatge. Al igual que m’ ha fet adonar.me que cal analitzar les oportunitats i els canvis que comporten aquestes tecnologies en el desenvolupament i l’ educació de les persones per saber com cal enfrontar.s’ hi i que no es tracta solament d’ utilitzar un determinat tipus de tecnologia sinó de fixar.nos en aquella tecnologia que realment transforma i modifica. Finalment dir, que la irrupció de les tecnologies de la informació i de comunicació incideix de ple en l’ educació de les persones, no solament com un mitjà més d’ accés als recursos docents, sinó també en els processos d’ ensenyament-aprenentatge, és a dir, en la manera d’ ensenyar i aprendre.
La meva participació al debat s’ ha posicionat des de la perspectiva tecno determinista (bàndol verd). To i que he trobat molt interessant els altres fils, en especial: Fil Canvis, Fil Aprendre Fent i Fil Rol professor-alumne¸finalment he optat per participar en la Carpeta Relació CTS (fil determinista) i CT Escola (fil competència digital). Personalment m’ ha costat defensar la postura tecno determinista ja que estic més propera a la postura sociodeterminista, i això ha comportat a fer una reflexió molt més intensa dels materials donats per la consultora i d’ altres consultes bibliogràfiques i webgrafies complementàries, ja que no tenia prous arguments per a defensar la postura tecno determinista.
Valorant la pròpia participació en funció dels criteris d’ avaluació, considero que he estat clara exposant els meus arguments. M’ ha costat molt aplicar el model d’ argument de Toulmin a les meves argumentacions per la meva desconeixença d’ aquest model i el com s’ havia de portar a terme, per això m’ he fixat en altres aportacions d’ altres companyes meves tot i que anés al bàndol diferent del meu, com per exemple Mª Maria de las Angustias (Fil determinista; o bé, com la Mª Dolores Mont (Fil canvis) que ha participat en altres fils diferents als meus. Però tot i així totes dues companyes m’ han servit com a model per a poder argumentar seguint les normes del debat; de tal manera que considero que he aplicat el model d’ argumenta de Toulmin de la forma que se’ns demanava: he enviat els meus arguments i rearguments amb el text del color del bàndol que havia de defensar, en el meu cas, verd (postura tecno determinista): He fet la meva exposició de la nova tesi marcada en negreta, he exposat els arguments i proves marcant amb subratllat tot destacant els més importants justificants i recolzament, i finalment he ficat en negreta la conclusió de la tesis.Pel que fa al valor potencial de les meves aportacions per a la resta de grup potser ha estat una mica limitat ja que el fet de defensar una postura difícil per a mi, m’ ha comportat documentar.me prèviament, amb la qual cosa les meves aportacions s’ han portat a terme la segona setmana, quan ja prèviament hi havia moltes aportacions, i després hi havia molts companys i companyes que dominavem més el tema. Considero que la distribució en la correcció en el número de intervencions ha estat correcta ja que d’ una intervenció a una altra he deixat un temps (excepte al fil determinista), primer perquè havia de llegir.me totes les intervencions dels meus companys/es i després perque jo havia d’ elaborar les meves argumentacions. Respecte al grau d’ interacció i coherència respecte a les aportacions d’ altres companys crec que he estat coherent i intentat aportar informacions i opinions enriquidores.
 Per últim destacar tant a la meva companya Mª Maria de las Angustias, que tot i ser del bàndol diferent al meu ha estat un exemple a seguir per poder jo ficar en pràctica el model d’ argumentació de Toulmin i perquè ha ficat experiències pròpies com a exemples i crec que això és un element enriquidor.
Una altra companya que vull destacar tot i que no hem participat en el mateix fil,és la companya Mª Dolores Mont (Fil canvis) que també m’ ha servit com a exemple per a poder jo fer les meves argumentacions i el seu argument sobre la motivació de l’alumnat i el Trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat TDAH. Finalment destacar a la meva companya Iolanda Bertomeu que ha defensat la seva postura tecno determinista molt fermament i aportant molta informació provinent de la seva consulta a llibres, articles i webgrafies amb la qual cosa les seves argumentacions quedaven ben justificades.

REFLEXIÓ:
La participació en el debat a afavorit la comunicació i interacció amb els companys que m’ha permès ampliar els meus coneixements sobre la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat , i inclús he après conceptes nous i he ampliat, també m’ ha permès resoldre dubtes, reflexionar,revisar quan la informació o els arguments dels meus companys no corresponien a les meves creences i jo havia de defensar.les, aprendre a argumentar i defensar idees encara que no fossin inicialment les meves (bàndol verd), fer treball de síntesi el qual ha ajudat a potenciar el canvi conceptual que jo tenia sobre el tema.