CARPETA: RELACIÓ
CTS
FIL
DETERMINISTA:
Aportació 1:
Subscric la tesi de l' Eva ja que hi ha més
raons per les quals la
innovació tecnològica millora i canvia la vida de les persones.
En els últims temps, el món ha anat canviant mitjançant un massiu desenvolupament tecnològic,la qual cosa ha comportat un conjunt d' avantatges, que fa que la persona d' avui en dia sigui més accessible a altres camps, ja sigui en la medicina (trobar vacunes contra noves enfermetats) , en el medi ambient (tecnología anticontaminació) etc.
Diferents avenços tecnológics com per exemple: l' "Ull Biònic",de la professora Yael Harein, dela
Facultat de Ingeniería Eléctrica de la Universitat de Tel
Aviv, ha desenvolupat una investigació fonamental que pot tornar la visió als
ulls cecs, fusionant els nervis de la retina amb electrodes per a estimular el
creixement celular; l' auto híbrido, vehicle de propulsió alternativa que
combina un motor mogut per energia elèctrica provinent de combustió interna, la
qual permet aprofitar un 30% de l' energia que generen, mentres que un vehicle
convencional de gasolina tant sols utilitza un 19%; mitjançant altres avenços
tecnológics s' ha pogut prevenir o curar malalties, etc.
Per tant, amb aquests exemples tecnològics entre d' altres podem dir que la tecnología en la nostra societat permet una millora en la qualitat de vida de les persones.
En els últims temps, el món ha anat canviant mitjançant un massiu desenvolupament tecnològic,la qual cosa ha comportat un conjunt d' avantatges, que fa que la persona d' avui en dia sigui més accessible a altres camps, ja sigui en la medicina (trobar vacunes contra noves enfermetats) , en el medi ambient (tecnología anticontaminació) etc.
Diferents avenços tecnológics com per exemple: l' "Ull Biònic",de la professora Yael Harein, de
Per tant, amb aquests exemples tecnològics entre d' altres podem dir que la tecnología en la nostra societat permet una millora en la qualitat de vida de les persones.
Les referències bibliogràfiques per argumentar aquest fil, i per tant, el missatge anterior ha estat:
Bibliografia:
Material en suport paper del mòdul “Educació
i tecnologia:
fonaments teòrics”, especialment el primer bloc.
REVUELTA, FR. I; PÉREZ, L (2009): Interactividad en los entornos de formación on-line. Ed. Uoc.Barcelona.
fonaments teòrics”, especialment el primer bloc.
REVUELTA, FR. I; PÉREZ, L (2009): Interactividad en los entornos de formación on-line. Ed. Uoc.Barcelona.
Webgrafia:
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html
http://www.campus-oei.org/salactsi/elsa7.htm
http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Somos/Anonymous/elpepusocdmg/20110116elpdmgrep_1/Tes
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/08/internacional/1297130739.html
http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0107026/aibar.html
http://contextoeducativo.com.ar/2000/2/nota-1.htm
Aportació2:
Seguint la mateixa línea que la meva companya Iolanda els canvis tecnològics condueixen a canvis socials, de manera que la tecnologia configura la nostra societat i afecta a tots els àmbits socials.
a) Nous models de relacions socials i culturals basats en una societat en xarxa. Les eines de comunicació (telefonia mòbil, correu electrònic, videoconferències, xats, etc) faciliten la interacció entre les persones prescindint de les circumstàncies geogràfiques o temporals. Aquesta facilitat de comunicació, i d’ accés a la informació, fonamenta les relacions entre diferents comunitats i, per tant, la interculturalitat. Les formes d’ oci, en aquest context també adquireixen noves dimensions. Per exemple, en el concepte de cibercultura. Amb la introducció de la telefonia mòbil o el correu electrònic, ha canviat les formes de comunicar.nos o relacionar.nos amb els amics i familiars, etc.
b) Noves maneres d’ organitzar i concebre el treball. D’ acord amb el professor Carnoy (2004), un dels impactes més importants originats per la introducció de les TIC a les empreses rau en la capacitat de poder interconnectar diferents departaments entre ells, amb els treballadors, o amb altres empreses. Una de les implicacions originades per la facilitat de compartir informació i poder coordinar activitats a distància origina, d’ alguna manera, estructures organitzatives menys jerarquitzades i més dinàmiques. Així, s’ imposen estructures més planes on l’ autonomia dels treballadors, la seva capacitat per gestionar el seu temps, el treball en equip o la capacitat d’adaptar.se als canvis és cada vegada més important. També la introducció de les TIC originen canvis en la manera com les empreses es relacionen amb els seus proveïdors o amb els seus clients. També, s’ origina la necessitat de crear noves ocupacions relacionades directament amb les TIC o derivades dels canvis organitzatius que comporten.
Per exemple: la possibilitat de proporcionar informació i serveis mitjançant la web, o de poder atendre peticions dels clients per correu electrònic, comporten canvis importants en la manera com es treballa i s’ organitza la feina
c) Noves manera d’accedir a l’ educació: un exemple clar és el d’ educació a distància mitjançant les TIC on la manera d’aprendre dels estudiants adquereix unes característiques específiques. I no solament en la formació no presencial, sinó també formen part de les eines de la formació presencial (possibilitats d’ Internet per a la cerca d’informació, o les seves eines de processament). El potencial de les TIC també està present en les possibilitats de millorar la formació permanent de les persones: la possibilitat d’ accedir a informació mitjançant
d) Noves maneres de proveir i adquirir serveis. La manera d’ organitzar i concebre el treball repercuteix també, en la manera com els usuaris poden gaudir dels serveis que ofereixen les empreses o l’ Administració. Per exemple: la compra d’ entrades en un caixer automàtica o per Internet; el pagament d’un impost per Internet evitant les cues; la possibilitat de sol.licitar hora al metge per Internet, etc.
Per tant, tal i com ha quedat exemplificat en línees anteriors, la societat no pot fer altra cosa que anar a remolc dels canvis tecnològics i anar.se adaptant a ells ràpidament ja que són una font important de transformacions.
Les referències bibliogràfiques per argumentar aquest fil, i per tant, el missatge anterior ha estat:
Bibliografia:
Material en suport paper del mòdul 1, “Educació i tecnologia:
fonaments teòrics”, especialment el primer bloc.
CARNOY, M (2004): Les TIC en l' ensenyament:possibilitats i reptes. Ed. UOC. Barcelona.
REVUELTA, FR. I; PÉREZ, L
(2009): Interactividad en los entornos de formación on-line. Ed. Uoc.
Barcelona.
A.A.V.V. (2006): L' alfabetització digital en els processos d' inclusió social. Ed. UOC. Barcelona.
Webgrafia:
A.A.V.V. (2006): L' alfabetització digital en els processos d' inclusió social. Ed. UOC. Barcelona.
Webgrafia:
http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/domenech-tirado0302/domenech-tirado0302.html
http://www.campus-oei.org/salactsi/elsa7.htm
http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Somos/Anonymous/elpepusocdmg/20110116elpdmgrep_1/Tes
http://www.elmundo.es/elmundo/2011/02/08/internacional/1297130739.html
http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0107026/aibar.html
http://contextoeducativo.com.ar/2000/2/nota-1.htm
http://www.uoc.edu/inagural04/dt/cat/carnoy2004.pdf
http://www.uoc.edu/web/esp/art/uoc/0107026/aibar.html
http://contextoeducativo.com.ar/2000/2/nota-1.htm
http://www.uoc.edu/inagural04/dt/cat/carnoy2004.pdf
CARPETA: CT
ESCOLA
FIL COMPETÈNCIA
DIGITAL:
Aportació 3:
Estic d' acord amb Beatriz quan conclou
dient que la tecnologia determina el canvi social i la història en sí. Quan
posem un element tecnológic nou a la societat, és aquesta la que es
transforma i s' adapta a aquest nou element. Seguint amb aquesta línea:
Les Tics produeixen
transformacions en tots els àmbits de l’ escola i són necessàries ensenyar.les
per desenvolupar en els alumnes competències.
La tecnologia, i per tant, les
TICs condiciona el canvi i les estructures socials. És doncs, una font
important de transformacions a la que els individus han d’ adaptar.se
ràpidament.
La incorporació de la
competència digital en el currículum de Primària i Secundària respon a la visió
de què l’ escola ha de formar per aprendre al llarg de tota la vida. La
finalitat de l’ educació és aconseguir que els nois i les noies adquereixin les
eines necessàries per entendre el món en què estan creixent i que els guiin en
el seu actuar; posar les bases perquè esdevinguin persones capaces d’ intervenir
activament i críticament en la societat plural, diversa i en continu canvi, que
els ha tocat viure (Decret 142/2007). És a dir formar
ciutadans competents en tots els àmbits. Entenem per competència en paraules de
Sarramona (2007): “com una capacitat per resoldre problemes complexos
utilitzant coneixements, habilitats i actituds. Problemes de la vida real,
quotidians. Per dir.ho d’ una altra manera, una persona competent és aquella
que és capaç de resoldre els problemes que corresponen al seu àmbit.
No és pròpia d’ una àrea, sinó que és
present i pren i dóna significat a pràcticament totes les àrees. Aquest fet
implica que els alumnes hauran d’assolir aquesta competència a través del seu
treball en diverses àrees curriculars i, alhora que l’ aprenentatge de certs
continguts propis de les diferents àrees hauran d’ estar molt vinculats a l’ ús
de les Tics.
El tractament de la informació i la
competència digital s’ integra, juntament amb la competència d’ aprendre a
aprendre i la competència matemàtica, dins de les competències metodològiques
en el nou marc dels decrets de primària. Aquesta competència digital està
formada per diferents components (Jordi Adell):a) competència
informacional:adquisició de coneixements, habilitats i destresses per a treballar
la informació; b) competència tecnològica o informàtica: el maneig de les eines
tecnològiques no sols implica ordinadors, sinó també llibres digitals, etc; c)
alfabetitzacions múltiples: accés a nous llenguatges audiovisuals; d)
ciutadania digital: preparació ver a viure en el món real i en el món virtual;
e) competència cognitiva genèrica: la competència digital com a part de totes
les competències. Així, s’ entén per competència digital el coneixement i l’
ús de les tecnologies de la informació i la comunicació per a la resolució de
problemes i la presa de decisions que es plantegin en diferents situacions de
coneixement i contextos d’ aprenentatge.
Aqueta competència consisteix
en disposar d’ habilitats per a buscar, obtenir, processar i comunicar informació,
i per a transformar.la en coneixement. Incorpora diferents habilitats que van
des de l’ accés a la informació fins a la seva transmissió en diferents suports
una vegada que sigui tractada, incloent la utilització de les tecnologies de la
informació i la comunicació com a element essencial per a informar.se, aprendre
i comunicar.se. La competència digital implica ser una persona autònoma,
eficaç, responsable, crítica i reflexiva al seleccionar, tractar i utilitzar la
informació disponible, constrastant.la quan sigui necessari...
Això implica anar desenvolupant
metodologies de treball a l’ aula diferents (a les portades a terme fins ara),
metodologies que afavoreixen que els nois i les noies puguin esdevenir persones
autònomes, comunicatives, expressives, eficaces, responsables, crítiques i
reflexives en la selecció, el tractament i la utilització de la informació i
les seves fonts, en diferents suports i formats tecnològics; implica també un
canvi de rols a l’aula: tant del professorat, qui ha d’ ampliar els seus
coneixements envers la tecnologia; com el rol de l’ alumnat que té un paper més
actiu en l’ aprenentatge; també implica canvis pel que fa als recursos
materials:intranets i webs del centro, PDI...
Conclusió: Les TICs i la
competència digital no només han d’ estar present en totes les àrees del
currículum , sinó que s’ han d’ entendre com a elements que impliquen
transformacions de l’escola, de la metodologia que s’ utilitza en l’
ensenyament-aprenentatge i de canvis socials.
Bibliografia:
PALLACH, J. (1990): Escola i noves
tecnologies. Ediciones CEAC. Barcelona.
PRATS, M. A. (2009): La competència digital
a l’ educació primària. Ed. UOC. Barcelona.
Decret 142/2007 pel qual s' estabeix l''
ordenació dels ensenyaments d' educació primària.
Webgrafia:
http://www.slideshare.net/cfcarras/insercin-curricular-de-las-tics
SÍNTESIS:
Una idea que m ha fet pensar al llarg de tot el debat és
la de: :"les
transformacions socials són una simple conseqüència dels desenvolupaments
tecnològics. "(Doménech i Tirado (2002)”.
Vivim en un sistema social en què preval el “paradigma
informacional” que condueix a una societat en què la generació, el processament
i la transmissió de la informació es converteixen en fonts fonamentals de
la productivitat i el poder. Per a afrontar.se als nous reptes que planteja la
societat actual, es requereix de noves formes de funcionament per part dels
docents i dels estudiants.
L’ aparació de les TIC incideix en l’ educació, provocant
una sèrie de transformacions:
- Exigeix noves habilitats...a més a més d’ aprendre a buscar informació, transmetre informació i coneixement a través de les TIC, s’ ha de capacitar a les persones per a que puguin intervenir i desenvolupar.se en els nous escenaris.
- Possibilita nous processos d’ essenyament-aprenentatge, aprofitant les funcionalitats que ofereixen les TIC.
- Sol.licita un nou sistema educatiu.
- Exigeix el reconeixement del dret universal a l’educació també en el tercer entorn (món virtual).
- Canvi del rols tant de l’ alumne com del docent.
L’ aparició de tots aquests recursos, eines i estratègies
comporta la búsqueda d’ una major i més fàcil inclusió i integració de les TIC
en les aules, en les tutories i en les activitats d’ aprenentatge. Són
utilitzades tant per a l’ elaboració de continguts, com per a l’ ampliació i
recolzament del procés educatiu en si mateix.
Amb tot això i amb la resta d’ aportacions del debat la
meva visió de l’aprenentatge ha canviat, ja que aprendre no significa solament
rebre continguts, sinó que hi ha una responsabilitat compartida de contribuir
amb la comunitat d’ aprenenatge. Al igual que m’ ha fet adonar.me que cal
analitzar les oportunitats i els canvis que comporten aquestes tecnologies en
el desenvolupament i l’ educació de les persones per saber com cal enfrontar.s’
hi i que no es tracta solament d’ utilitzar un determinat tipus de tecnologia
sinó de fixar.nos en aquella tecnologia que realment transforma i modifica.
Finalment dir, que la irrupció de les tecnologies de la informació i de
comunicació incideix de ple en l’ educació de les persones, no solament com un
mitjà més d’ accés als recursos docents, sinó també en els processos d’
ensenyament-aprenentatge, és a dir, en la manera d’ ensenyar i aprendre.
La meva participació al debat s’ ha posicionat des de la
perspectiva tecno determinista (bàndol verd). To i que he trobat molt
interessant els altres fils, en especial: Fil Canvis, Fil Aprendre Fent i Fil
Rol professor-alumne¸finalment he optat per participar en la Carpeta Relació
CTS (fil determinista) i CT Escola (fil competència digital). Personalment m’
ha costat defensar la postura tecno determinista ja que estic més propera a la
postura sociodeterminista, i això ha comportat a fer una reflexió molt més
intensa dels materials donats per la consultora i d’ altres consultes
bibliogràfiques i webgrafies complementàries, ja que no tenia prous arguments
per a defensar la postura tecno determinista.
Valorant la pròpia participació en funció dels criteris
d’ avaluació, considero que he estat clara exposant els meus arguments. M’ ha
costat molt aplicar el model d’ argument de Toulmin a les meves argumentacions
per la meva desconeixença d’ aquest model i el com s’ havia de portar a terme,
per això m’ he fixat en altres aportacions d’ altres companyes meves tot i que
anés al bàndol diferent del meu, com per exemple Mª Maria de las Angustias (Fil
determinista; o bé, com la M ª
Dolores Mont (Fil canvis) que ha participat en altres fils diferents als meus.
Però tot i així totes dues companyes m’ han servit com a model per a poder argumentar
seguint les normes del debat; de tal manera que considero que he aplicat el
model d’ argumenta de Toulmin de la forma que se’ns demanava: he enviat els
meus arguments i rearguments amb el text del color del bàndol que havia de
defensar, en el meu cas, verd (postura tecno determinista): He fet la meva
exposició de la nova tesi marcada en negreta, he exposat els arguments i proves
marcant amb subratllat tot destacant els més importants justificants i
recolzament, i finalment he ficat en negreta la conclusió de la tesis.Pel que
fa al valor potencial de les meves aportacions per a la resta de grup potser ha
estat una mica limitat ja que el fet de defensar una postura difícil per a mi,
m’ ha comportat documentar.me prèviament, amb la qual cosa les meves aportacions
s’ han portat a terme la segona setmana, quan ja prèviament hi havia moltes
aportacions, i després hi havia molts companys i companyes que dominavem més el
tema. Considero que la distribució en la correcció en el número de
intervencions ha estat correcta ja que d’ una intervenció a una altra he deixat
un temps (excepte al fil determinista), primer perquè havia de llegir.me totes
les intervencions dels meus companys/es i després perque jo havia d’ elaborar
les meves argumentacions. Respecte al grau d’ interacció i coherència respecte
a les aportacions d’ altres companys crec que he estat coherent i intentat
aportar informacions i opinions enriquidores.
Per últim destacar tant a la meva companya Mª Maria
de las Angustias, que tot i ser del bàndol diferent al meu ha estat un exemple
a seguir per poder jo ficar en pràctica el model d’ argumentació de Toulmin i
perquè ha ficat experiències pròpies com a exemples i crec que això és un
element enriquidor.
Una altra companya que vull destacar tot i que no hem
participat en el mateix fil,és la companya Mª Dolores Mont (Fil canvis) que
també m’ ha servit com a exemple per a poder jo fer les meves argumentacions i
el seu argument sobre la motivació de l’alumnat i el Trastorn per dèficit
d’atenció amb hiperactivitat TDAH. Finalment destacar a la meva companya
Iolanda Bertomeu que ha defensat la seva postura tecno determinista molt
fermament i aportant molta informació provinent de la seva consulta a llibres,
articles i webgrafies amb la qual cosa les seves argumentacions quedaven ben
justificades.
REFLEXIÓ:
La participació en el debat a afavorit la comunicació i
interacció amb els companys que m’ha permès ampliar els meus coneixements sobre
la relació entre Ciència, Tecnologia i Societat , i inclús he après conceptes nous
i he ampliat, també m’ ha permès resoldre dubtes, reflexionar,revisar quan la
informació o els arguments dels meus companys no corresponien a les meves
creences i jo havia de defensar.les, aprendre a argumentar i defensar idees
encara que no fossin inicialment les meves (bàndol verd), fer treball de
síntesi el qual ha ajudat a potenciar el canvi conceptual que jo tenia sobre el
tema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada